Manel a Tordera

El nou, celebrat i venut disc de Manel, 10 milles per veure una bona armadura, va passar la prova del cotó ahir a la nit damunt l'escenari del Teatre Clavé de Tordera. En un recinte ple del tot, cosa a la qual ja es poden anar acostumant els de Barcelona, van sonar les deu noves cançons sense les flautes, les trompes, els trombons, els clavicèmbals, els violins, les violes i tota la munió d'instruments que sonen en el nou àlbum. Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé van defensar tots sols les noves composicions amb les guitarres, l'ukelele, el baix, el clarinet, l'harmònica i la bateria. "El Miquel i l'Olga tornen", "Boomerang", "Aniversari" o "Benvolgut", les més esperades, van sonar intenses. Altres com "La bola de cristall" o "Flor groga", que en el disc no m'acabaven de fer el pes, guanyen en directe. I he de confessar una debilitat: m'encanta "El gran salt"!

I no van pas faltar cançons del primer disc: "Pla quinquennal", "Dona estrangera", "Captatio benevolentiae", "Ai, Dolors", i, és clar, "Al mar!" van ser les escollides. Per al bis es van guardar, en aquest ordre "Criticarem les noves modes de pentinats", "La gent normal" (la seva encertada versió del "Common People" de Pulp, que ahir em va sonar menys rodona que en altres ocasions), "En la que el Bernat se't troba" i "Deixa-la, Toni, deixa-la".

Dues reflexions per acabar. Primera: no entenc que en Roger Padilla no canti més cançons. En el nou disc no en canta cap. I això que a "Ai, Dolors" la seva veu em fa posar "la gallina de piel", que deia aquell. Segona: això de veure concerts assegut en una butaca no m'ha acabat mai de fer el pes. La música m'agrada més en les sales de concert que en els teatres. I encara més si els teatres són com el de Tordera, que no hi va haver manera que el públic s'aixequés a ballar cap cançó, ni tan sols "Al mar!". Això sí, al final vam aplaudir amb ganes i dempeus.