I Jon Spencer va tornar a Barcelona. Una ciutat on sempre és molt ben rebut. Ja era així als anys 90, quan ens visitava amb la seva Blues Explosion: recordo dues nits memorables, una en un Bikini ple a vessar l'any 97 i l'altra a Zeleste el 99. I aquesta vegada l'Spencer ha vingut amb la seva banda actual, que comparteix amb Matt Verta-Ray: Heavy Trash. Una banda que no toca heavy ni trash, sinó rockabilly. Des del 2005 fins ara, ja han publicat tres àlbums, l'últim dels quals, Midnight Soul Serenade, ja va ser disc del mes de l'Home Cactus.
Aquest dimarts passat, 1 de febrer, Spencer i Verta-Ray es van presentar a la sala 2 de l'Apolo, molt ben acompanyats per tres músics més (guitarra, contrabaix i bateria). Tots plegats, es veia que s'ho passaven la mar de bé. I aquest bon rotllo es va anar transmetent entre el públic de la sala. Així, Heavy Trash ens van oferir un concert generós i intens. Sense Blues Explosion, però explosiu. El gran Jon Spencer, tot ell rock'n'roll, ens va demostrar, una vegada més, que és tot un showman. El repertori es va basar principalment en l'últim disc: “Gee, I Really Love You”, “(Sometimes You Got To Be) Gentle”, “Good Man” o l'instrumental “Pimento”. Però també van rescatar algunes perles dels discos anteriors, com “Way Out” o “Dark Hair'd Rider”. I fins i tot va caure alguna versió, com “I Don't Mind”, la cançó de James Brown que els Who van gravar en el seu àlbum My Generation.
Ladies and gentlemen, this is rock'n'roll!
Ladies and gentlemen, this is rock'n'roll!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada