La muntanya de Montjuïc es va omplir ahir de música, en un gran aparador dels diferents festivals que es fan a la ciutat al llarg de l'any. Tretze escenaris, més de setanta artistes, i tot gratuït!
Entre tanta oferta, vaig optar per anar al Sot del Migdia a veure Delafé y Las Flores Azules (que ja havia vist la setmana passada al popArb) i The Pepper Pots. Els primers van tornar a fer un bon concert, aquesta vegada amb Helena Miquel sense problemes de veu.
Pel que fa a The Pepper Pots, ja feia temps que tenia ganes de veure'ls en directe. I no em van decebre gens. Si el seu últim disc, Now! (2009), l'únic que havia escoltat d'ells -ahir vaig aprofitar per comprar-ne el vinil-, ja sona de meravella, en directe encara se superen. Impecablement vestits a la moda dels seixanta, amb un so gloriós i unes interpretacions vocals i instrumentals superbes, amb un xou perfectament planificat pel que fa al repertori i les coreografies, The Pepper Pots ens van transportar a l'Amèrica dels anys seixanta a base, sobretot, de composicions pròpies, com "Time To Live" o "You're Still In My Mind", que no haurien desmerescut en el repertori de The Supremes, The Marvelettes o Martha And The Vandellas. D'aquestes últimes, per cert, van fer un combinat d'explosives versions de "Dancing In The Streets", "Nowhere To Run", "Jimmy Mack" i "Heat Wave". El concert va tenir també un element emotiu afegit: una de les tres vocalistes, Mercè Munné, s'acomiadava de la banda. Segur que la trobarem a faltar!
Entre tanta oferta, vaig optar per anar al Sot del Migdia a veure Delafé y Las Flores Azules (que ja havia vist la setmana passada al popArb) i The Pepper Pots. Els primers van tornar a fer un bon concert, aquesta vegada amb Helena Miquel sense problemes de veu.
Pel que fa a The Pepper Pots, ja feia temps que tenia ganes de veure'ls en directe. I no em van decebre gens. Si el seu últim disc, Now! (2009), l'únic que havia escoltat d'ells -ahir vaig aprofitar per comprar-ne el vinil-, ja sona de meravella, en directe encara se superen. Impecablement vestits a la moda dels seixanta, amb un so gloriós i unes interpretacions vocals i instrumentals superbes, amb un xou perfectament planificat pel que fa al repertori i les coreografies, The Pepper Pots ens van transportar a l'Amèrica dels anys seixanta a base, sobretot, de composicions pròpies, com "Time To Live" o "You're Still In My Mind", que no haurien desmerescut en el repertori de The Supremes, The Marvelettes o Martha And The Vandellas. D'aquestes últimes, per cert, van fer un combinat d'explosives versions de "Dancing In The Streets", "Nowhere To Run", "Jimmy Mack" i "Heat Wave". El concert va tenir també un element emotiu afegit: una de les tres vocalistes, Mercè Munné, s'acomiadava de la banda. Segur que la trobarem a faltar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada