E. L. Doctorow, "Homer i Langley"

Una de les moltes coses que hem d'agrair a Edicions de 1984 és la publicació en català de l'obra de l'escriptor novaiorquès E. L. Doctorow. Fins fa poc temps podíem llegir en la nostra llengua les novel·les Ragtime i La gran marxa i el recull de relats Històries de la dolça terra, i ara fa uns mesos s'ha traduït la seva última novel·la, Homer i Langley.

Homer i Langley es basa en una història real, la de dos germans solters de Manhattan, els Collyer, que l'any 1947 van ser trobats morts a la mansió familiar en què vivien tots dos sols, entre més de cent tones d'objectes de tota mena que havien anat arreplegant durant anys: pianos, motors, quadres, pneumàtics, muntanyes de diaris i llibres, bicicletes, màquines d'escriure, etc.

La història és explicada per Homer, el germà petit, cec des de l'adolescència. Figura que és ell qui, just abans de morir, quan també s'ha tornat sord, escriu el relat de la seva vida en tres màquines d'escriure de Braille que li ha procurat el seu germà, un relat adreçat a la seva musa Jacqueline Roux, una periodista francesa que Homer ha conegut en els seus últims anys de vida.

Ara bé: en la novel·la de Doctorow els germans Collyer no moren l'any 1947 sinó unes quantes dècades més tard, i amb la seva peculiar manera d'entendre les coses ens donen testimoni de la història d'Amèrica i del món des de la Primera Guerra Mundial fins a la guerra de Vietnam, passant per altres conflictes bèl·lics, per la màfia nord-americana en temps de la Llei seca, l'invent de la televisió, el moviment hippie o l'arribada de l'home a la Lluna.

A tall d'exemple, en el següent fragment podem llegir el que ens explica Homer Collyer a propòsit de la revolució musical dels anys seixanta i primers setanta: "Ara ja no es porta el Swing and Sway with Sammy Kaye, em va dir [es refereix al seu germà Langley]. Ni Horace Heidt and His Musical Knights. Ara els músics electrificats es posen noms existencialistes i són la inspiració de grans masses de públic només una mica més joves, i volen sortir a l'escenari a remenar la pelvis i cridar i fer vibrar la seva música eixordadora davant d'estadis plens d'idiotes".