Quan poses el disc i sona “Gee, I Really Love You”, penses: “Visca els anys 50!”. I és que Midnight Soul Serenade, com llegia fa uns dies a scannerfm.com, “fa tanta olor d’analògic que sembla gravat fa cinquanta anys”.
Queda clar que, ja passats els moments de glòria de la Blues Explosion, Jon Spencer (Pussy Galore, Boss Hog, The Jon Spencer Blues Explosion) ha posat tota la seva saviesa musical i totes les seves energies en aquest projecte musical que comparteix amb Matt Verta-Ray (Madder Rose, Speedball Baby). A més, s’han sabut envoltar de músics de primera: el bateria de Lambchop Sam Baker, el baixista Simon Chardiet i el pianista Mickey Finn.
Així, el tercer disc de Heavy Trash és una encertat còctel de rockabilly, punk, garatge, blues i country, amb cançons tan encertades com “Good Man” o “Bumble Bee”, amb algun moment en què sembla que ressuscita la Blues Explosion (“Sometimes You Got To Be Gentle”), amb espai per a balades com “In My Heart” i genialitats com l’instrumental “Pimento”, candidat a una banda sonora de Tarantino.
En definitiva, Midnight Soul Serenade és el disc que consolida Heavy Trash com un dels grups de rock més interessants del moment.
3 comentaris:
home... millor que els dos primers sí que és, i té alguns moments molt inspirats, però jo continuo amb l'esperança que això sigui només un projecte paral·lel i que no tardi gaire a arribar el retorn de la Blues Explosion; la guitarra de Judah Bauer és insubstituïble i li va de perles a l'estil vocal del senyor Spencer.
ostres s'ha mort el Jay Reatard! quina pena! aquest últim cd m'encanta. En fi, coses de la vida.
Vagi bé
ai! s'ha pujat amb el nom del meu pare :-P
Publica un comentari a l'entrada