31.1.10

Hiromi Kawakami, "El cel és blau, la terra blanca"

El vell professor Harutsuna i la seva exalumna Tsukiko Omachi es retroben, al cap dels anys (ella ja en té trenta-vuit), a la taverna d'en Satoru. Els ha cridat l'atenció el fet que tots dos, asseguts a la barra, han demanat el mateix per menjar: tonyina amb soja fermentada, arrel de lotus saltada i escalunya salada. Això els ha portat a conversar i s'han reconegut. A partir d'aquest moment, el mestre i la Tsukiko aniran coincidint de tant en tant a la mateixa taverna i beuran sake o cervesa junts. I aniran a buscar bolets amb en Satoru, el taverner. I a passar el cap de setmana en una illa. I menjaran, tota mena de plats japonesos: balena a la vinagreta de soja, porc amb kimchi, pop amb wasabi, tofu bullit, oden amb nap, mandonguilles de peix, ostres fumades, tonyina crua trinxada, peix volador... Tot un festival gastronòmic, porta d'entrada a la sensualitat que impregna tota la novel·la.

“Amb una prosa sensual i nua, Kawakami ens explica una història d’amor molt especial: el subtil apropament de dos amants, en tota la seva íntima bellesa, tendresa i profunditat”, llegim a la contraportada del llibre. Si us agrada la novel·la japonesa, si us agraden les novel·les de Mishima, Sôseki, Kawabata o Murakami, El cel és blau, la terra blanca us encantarà.

1 comentari:

Núria ha dit...

Gràcies per la recomanació! Sóc una de les que llegeixen a Murakami i Kawataba i quan he descobert casualment el teu blog no he pogut evitar aturar-me. M'anoto el llibre que recomanes i el buscaré.
Núria