Després de passar, aquest agost, uns dies a Dublín, vaig tornar a casa amb la disposició idònia per a fer l'intent definitiu de llegir-me l'Ulisses.La cèlebre novel·la de Joyce, potser la menys llegida i més comentada de la història de la literatura, narra la història d'un dia en la vida de Leopold Bloom, Stephen Dedalus i altres personatges a través de les seves peripècies per Dublín. Curiosament, però, Joyce la va escriure entre Trieste, Zuric i París, força anys després d'haver marxat de la ciutat on va néixer.
Ulisses ha estat una obra sempre polèmica. Més enllà dels problemes inicials amb la censura, la novel·la ha comptat amb admiradors incondicionals i amb ferms detractors. Entre els primers figuren Yeats, Hemingway o, més recentment, el professor Mauricio Molina, que en un article a la Revista de la Universidad de México la considera "el equivalente a la Capilla Sixtina en el ámbito de la literatura del siglo XX". Entre els detractors hi havia el narrador espanyol Juan Benet, per a qui Ulisses era "un cuadro de costumbres hipertrofiado por la palabrería".
Ulisses no és una novel·la de lectura fàcil. Tot i així, jo n'he quedat tan fascinat que immediatament m'he posat a llegir el capítol que Nabokov li dedica en el seu Curso de literatura europea.
A continuació us reprodueixo un quants fragments de la novel·la, en la traducció que Joaquim Mallafré va fer per a Leteradura, més tard reeditada en la col·lecció "Clàssics moderns" d'Edhasa, en què s'observa la seva riquesa d'estils:
"Mr Leopold Bloom menjava amb fruïció els òrgans interns d'ocells i altre bestiar. Li agradaven la sopa espessa de menuts, els griers amb gust de nou, el cor farcit i rostit, llenques de fetge fregides amb crostons de pa, oueres de bacallà passades per la paella. Més que res li agradaven els ronyons de be a la graella que li deixaven al paladar un regust exquisit amb una lleugera fragància d'orins".
"Blanca bas i roja mui
cos de xabí bambaní
xala-te'n a sobinyar
i ostilem dor aratxí."
"Bronze i or sentien els cascos ferrats, acerressonant Impertintin tintintin.
Estelles, estirant-se estelles d'ungla pedrenca del polze, estelles.
La bacona! I or es va posar més vermella.
Una ronca nota de pifre bufà.
Bufà bluf. Blau bloomflorir del.
Cabell d'or en pinacles.
Una rosa convulsa sobre pits setinats de setí, rosa de Castella.
Refilant, refilant: Aidolores
Goita! Qui tenim en aquest... goitador?"
"Un hom qui anava de camí, aturà·s a la porta de l'alberg quan venc la nit. E aquell hom era de la gent d'Israel que per la terra errant tant havia anat. Escarida pietat humana la comesa que sol l'amenava ad aquest alberg.
D'aquest alberg és sènyer A. Horne. Setanta lits hic té parats que les fecundes mares usen a jaure per a sofrir ab paciència e infantar fiyls sanitoses axí com l'àngel de Déu anuncià a Maria."
"Hurra! Enxoma la bimba, baranda. Passa el pillent. Aquí tens la barreja d'ordi, Jock, brau dels Hailands. Que per molts anys puguis fer bullir l'olla i pa a la post que hi hagi! (...) Què dius? A l'abeurador. Trompa. Nya el meig xenyor. Bantam, dos dies eixut. No xumant més que claret. I ca! Guipa'l, ves. Gundéu, no fotis. I al barber que som anat. Massa ple per a parlar. Amb un andova a la via. Has acabat com una regadora?"
"Sí perquè ell no havia fet mai una cosa com això de demanar que li portessin lesmorzar al llit amb un parell dous des de lhotel City Arms quan es feia el malmirrós amb una veu decaiguda tot un personatge per ferse linteressant amb aquell fardot de Mrs Riordan que es pensava que shi faria larròs i no ens va deixar ni cinc tot per a misses per a ella i la seva ànima més rància que shagi vist mai que quan shavia de gastar 4 penics..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada