.jpg)
Brutal! A l'entrada repartien taps per a les orelles, i quan vam ser a dins vam entendre per què ho feien. El concert dels irlandesos My Bloody Valentine va fer tremolar literalment l'auditori del Fòrum. No sé com serà la fi del món, però segur que tindrà els My Bloody Valentine interpretant la banda sonora. "Esclafament sònic a l'Auditori", titula la crònica d'El Periódico. A l'Avui, David Broc parla d'una "sessió eixordadora, enlluernadora i extenuant (...), un concert que s'haurà de pair del tot amb el pas del temps". Memorable. La foto l'he extret del web indiespot.es: des del primer pis de l'auditori, amb la meva merda de càmera, no hi va haver res a fer...
Teníem moltes ganes de veure els novaiorquesos The Pains Of Being Pure At Heart. El seu àlbum de debut (disc del mes de març) ens va agradar moltíssim, i teníem bones referències pel que fa al seu directe. I el concert va ser magnífic. Curt, però magnífic. Dalt de l'escenari, els Pains transmeten tanta energia com alegria. I quina pila de cançons memorables que tenen, la mare que els va parir! No sabem què faran a partir d'ara; no sabem si podran mantenir el llistó tan alt; però, com deia el meu amic Junior, sempre ens quedarà el seu meravellós primer disc...
Es veu que l'any passat Saint Etienne van tocar a Razzmatazz amb baix i bateria. Al Primavera no vam tenir tanta sort: molta programació i uns teclats que Bob Stanley i Pete Wiggs es miraven més que no pas tocaven. I, això sí, la veu preciosa de Sarah Cracknell, acompanyada d'una corista. Tots plegats, semblaven uns Abba moderns! I és que de cançons boniques no els en falten!
Merda d'horaris! Si veies el concert sencer dels Spiritualized, et perdies els Pains. O sigui que només vam escoltar tres o quatre cançons de la banda de Jason Pierce. I ens van agradar molt! Tot i que vam tenir la impressió que era un concert per gaudir a l'auditori (on, de fet, ja va tocar en l'edició del 2007) més que no pas a l'escenari Rockdelux.
.jpg)
Brutal! A l'entrada repartien taps per a les orelles, i quan vam ser a dins vam entendre per què ho feien. El concert dels irlandesos My Bloody Valentine va fer tremolar literalment l'auditori del Fòrum. No sé com serà la fi del món, però segur que tindrà els My Bloody Valentine interpretant la banda sonora. "Esclafament sònic a l'Auditori", titula la crònica d'El Periódico. A l'Avui, David Broc parla d'una "sessió eixordadora, enlluernadora i extenuant (...), un concert que s'haurà de pair del tot amb el pas del temps". Memorable. La foto l'he extret del web indiespot.es: des del primer pis de l'auditori, amb la meva merda de càmera, no hi va haver res a fer...
Teníem moltes ganes de veure els novaiorquesos The Pains Of Being Pure At Heart. El seu àlbum de debut (disc del mes de març) ens va agradar moltíssim, i teníem bones referències pel que fa al seu directe. I el concert va ser magnífic. Curt, però magnífic. Dalt de l'escenari, els Pains transmeten tanta energia com alegria. I quina pila de cançons memorables que tenen, la mare que els va parir! No sabem què faran a partir d'ara; no sabem si podran mantenir el llistó tan alt; però, com deia el meu amic Junior, sempre ens quedarà el seu meravellós primer disc...
Es veu que l'any passat Saint Etienne van tocar a Razzmatazz amb baix i bateria. Al Primavera no vam tenir tanta sort: molta programació i uns teclats que Bob Stanley i Pete Wiggs es miraven més que no pas tocaven. I, això sí, la veu preciosa de Sarah Cracknell, acompanyada d'una corista. Tots plegats, semblaven uns Abba moderns! I és que de cançons boniques no els en falten!
Merda d'horaris! Si veies el concert sencer dels Spiritualized, et perdies els Pains. O sigui que només vam escoltar tres o quatre cançons de la banda de Jason Pierce. I ens van agradar molt! Tot i que vam tenir la impressió que era un concert per gaudir a l'auditori (on, de fet, ja va tocar en l'edició del 2007) més que no pas a l'escenari Rockdelux.
4 comentaris:
Eiii!!!
Molt bona la crònica, molt completa! I és que realment va ser així potser no ens vam “emborratxar” de concerts, però el que vam veure van estar de primera!
Em van encantar els The pains of being pure at heart, que grans!!! I a l’Auditori gairebé ens hi deixem els timpans però va valdre la pena pujar en aquell Dragon Kan de la distorsió!
I a més a més tenim una estupenda samarreta de Joy Division!! Què més es pot demanar? :-)
Vinga que vagi molt bé! Un altre festival per recordar! I la pròxima parada...... Los Negativos!!!
Una abraçada!
(Per cert, el concert de Manel a la Guardia Pilosa, molt divertit, van actuar a la plaça del poble, poble que consta de dos carrers i una plaça, i es sentien com a casa, això si que és una festa major!!! I van fer un nou “numeret” a la cançó de “Ai, Dolors” van repartir una mena de fanalets, eren espècie de flor de paper amb una espelma al mig, i ens van demanar que ens poséssim per parelles i cantéssim la caço amb el fanalet encés! Va ser molt bonic! Visca Manel)
Tens rao!
Encara estic paint les consequencies del desbordant concert de My Bloody Valentine. A l'endema la samarreta que vaig posar al cubell de la roba bruta encara tremolava de la vibracio rebuda. Tots i tot va tremolar. Per dins i per fora.
Suposo que sera un d'aquells concerts que jo, al menys, no oblidare i explicare als meus descendents.
Pel que fa al quartet novaiorques de nom dificil (The Pains Of Being Pure At Heart)... el concert no se si va ser o s'ens va fer curt. La veritat es que vam tenir la sensacio de que s'havia acabat en un tres i no res. I aixo vol dir que va ser un concert molt bo, ple de hits del seu fantabulos disc de debut que va cami de convertir-se en el preferit d'enguany. I a dalt de l'escenari transmeten un bon rotllo sense necessitat de dir res ni fer poses.
La resta de concerts que vam veure, o mig veure, o mal veure... van estar be. Alguns molt millor que d'altres. Coincideixo amb tu que Saint Etienne eren mooooolt elegants i que Spiritualized prometien.
Pero com be diu la Maria, no ens vam empatxar de musica en viu i ens vam quedar amb ganes de mes. Pero aixo sera l'any que ve. Si abans no passem pels Petitsons, popArb, BAM...
L'unica cosa dolenta que puc dir es no poder haver tornat a tastar un "plato completo"!
PD: Aquest megacomentari ha estat sense accents de manera totalment premeditada per problemes tecnics amb les tecles dels accents del meu computador transportable. Un exemple: " cami´´o".
jo :( jo em volia quedar sord aquest any també, que ja havia recuperat l'audició des del FIB petit de Madrid de l'any passat
vull veure la foto de l'orella vermella del Junior
Estimat Senyor Cruasan!
A veure si aquesta tarda passo les poquissimes fotos que vaig fer al PS i, entre elles, la de la meva orella vermella. Encara que no s'aprecii massa be.
Publica un comentari a l'entrada