Vicky Cristina Barcelona

He rigut molt amb l’últim Woody Allen. Que no és la seva millor pel·lícula, ni de bon tros? D’acord. Ara bé: trobo que fins i tot les pel·lícules més fluixes de Woody Allen són bones pel·lícules. En aquest cas, es veu que algú el va enredar perquè en fes una a Barcelona, i ell devia pensar: "Voleu una pel·lícula sobre Barcelona? Doncs ja veureu, ja!" I vinga postaleta barcelonina! I vinga la Sagrada Família ja a la segona seqüència! I vinga la Pedrera, i el parc Güell... En Woody Allen, com és habitual, se’n fot de tot! Per exemple, de la idea que una noieta americana (Vicky) vingui a Barcelona a fer un màster d’identitat catalana. Boníssim quan la noieta en qüestió explica que és que de petita es va enamorar d’una església de Gaudí i que d’aquí va venir tot!
Que els personatges són estereotipats? Tant com vulgueu. Boníssim el nòvio de la Vicky: quina presentació del personatge! Quin tip de riure quan el veus arribar a l’aeroport! I sensacional el personatge del pare del pintor, un poeta que es nega a publicar la seva obra, enfadat amb l’espècie humana perquè després de segles d’història les dones i els homes no han après a estimar. Les interpretacions no estan gens malament. Algú ha dit que la Penélope salva la pel·lícula. Jo trobo que, per fer el paper que fa, no és que s’hi hagués d’escarrassar massa. A Volver, per exemple, s’hi llueix molt més. Més que la Penélope, en aquest cas, m’ha agradat Rebecca Hall fent de Vicky, un personatge amb més matisos, el més interessant de la pel·lícula. Bé la Scarlett fent de tonta. I llàstima que el personatge d’en Bardem acabés essent un pintor i no un torero com s’havia pensat en un primer moment: ja hauria estat la rehòstia!
Les polèmiques sobre la Barcelona que Allen retrata (que si correfocs, que si guitarres flamenques), la veritat és que no m’interessen gaire. Passo també de les polèmiques lingüístiques. Això sí, he anat a veure la pel·lícula en versió original subtitulada: doblada deu ser terrible!