4.9.08

Cançons d'estiu (2008)

Hi ha discos que escolto l’hivern (els de Joy Division, per exemple) i d’altres que em vénen de gust a l’estiu (els de Jonathan Richman, Stereolab, la música surf...). Belle & Sebastian els escolto molt a la primavera. Yo La Tengo, a la tardor. També hi ha música que escolto més de dia (Teenage Fanclub) i música que escolto a la nit (Tom Waits). Un altre tema seria el de la música per conduir (posem un recopilatori de la Motown) o per netejar a casa (aquí sí que no hi ha dubte: el primer disc dels Cerebros Exprimidos, Más suicidios, publicat per Munster Records el 1990, no té rival). I ara que hi penso, em sembla que a l’estiu escolto, en general, més música pop i a l’hivern, més punk i rock-and-roll. En definitiva, es tracta que a vegades ens ve de gust una cosa i a vegades una altra. I aquí intervenen, entre molts altres factors, les estacions de l'any (els dies que s’allarguen o s’escurcen) o el moment del dia. Ja fa temps que, en aquest sentit, es va encunyar el concepte de "cançó de l’estiu"...

A continuació, algunes de les cançons que m’han acompanyat més insistentment aquest estiu. N’hi ha de noves i de velles, i d’estils força diversos:

"I Want You Back" (The School, 2008). Des de Cardiff amb amor. Un nou grup que promet. Cançó inclosa en un single publicat, amb el seu bon gust habitual, per Elefant Records.

"Rock the Casbah" (The Clash, 1982). Sempre hi ha lloc per a una cançó dels Clash.

"Qui est in qui est out" (Serge Gainsbourg, 1968). Entre la chanson i el rock.

"Cybele’s Reverie" (Stereolab, 1996). Per escoltar mentre prens un gintònic en una terrassa davant del mar...

"I Wanna Be Your Boyfriend" (Amazonics, 2008). Una delícia. Els Ramones a ritme de bossa nova. Una recomanació d’en Junior Serrandez.

"Tropical Hot Dog Night" (Captain Beefheart and The Magic Band, 1978). Diuen que la música del senyor Beefheart ha influït en artistes tan grans com, per exemple, Tom Waits.

"Mr. Understanding" (Pete and The Pirates, 2008). Pop enjogassat a càrrec d’una altra nova banda molt interessant.

"Sipping on the Sweet Nectar" (Jens Lekman, 2007). En Lekman és un suec que em fa pensar en en Jonathan Richman. Aquesta cançó em transporta a aquella sèrie de televisió dels anys setanta i vuitanta que es deia "Vacaciones en el mar".

"Always on the Telephone" (The Ladybug Transistor, 2008). Elegància pop en grau superlatiu.

"Maybe the People Would be the Times or Between Clark and Hilldale" (Love, 1967). Una de les moltes meravelloses cançons del meravellós Forever Changes.

"Hercules Theme" (Hercules And Love Affair, 2008). Si a les discos de prop de casa punxessin això, hi aniria cada setmana.

1 comentari:

Maria ha dit...

Ei Toni!! això de la música s’assembla a la fruita, va a temporades. I la veritat és que a mi també em passa una mica però més que segons l’època o estació de l’any em va i em ve més aviat segons la feina que tingui, és a dir, normalment en l’època d’exàmens necessito dues coses: d’una banda quelcom tranquil per escoltar-ho com a teló de fons (com ara Antònia Font,Albert Pla, Pink Floyd o Beatles) i de l’altre alguna cosa per desfogar-me quan porto molta estona seguida (i més quan toca algun filòsof una mica avorrit) estil Kortatu, Fangoria, Madness, etc... Tot i així sempre i ha temporades! Per exemple aquestes vacances no sé perquè però he escoltat molt The velvet underground, el teu mix de pop espanyol, Raveonettes... jejeje en fi, sempre és bo tenir alternatives musicals segons el que fas dia a dia!

Vagi bé! Una abraçada!

=D