El director txec Jiri Menzel ha tornat a adaptar, quaranta anys després, una altra novel·la del seu compatriota Bohumil Hrabal: amb Trens rigorosament vigilats va arribar a guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Ara, una altra vegada, Menzel ha fet una molt bona pel·lícula a partir d'una molt bona novel·la. És evident que Menzel comprèn i comparteix l'essència de l'obra de Hrabal, i així és capaç de meravellar-nos amb imatges d'una gran força visual, amb inoblidables escenes de caràcter surrealista i amb un humor negre de primera categoria.
Yo serví al rey de Inglaterra és una comèdia per fer-se un tip de riure, però va més enllà: és una visió de la història txeca des de l’annexió a l'Alemanya nazi el 1938 fins a la consolidació del comunisme el 1960.
Després de veure la pel·lícula, ens han entrat ganes de tornar a llegir Hrabal (tant Jo he servit el rei d'Anglaterra com altres novel·les seves) i de veure la pel·lícula Trens rigorosament vigilats. Bon senyal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada