Arto Paasilinna, "El bosc de les guineus"

Feia temps que l'Assumpta i la Clara em recomanaven aquest autor finlandès. La seva anterior novel·la publicada en català, El moliner udolaire, va ser finalista del Premi Llibreter 2004, tota una garantia. Finalment, la Clara em va deixar El bosc de les guineus i m'hi vaig capbussar. És d'aquelles novel·les que es llegeix en un tres i no res.
El bosc de les guineus m'ha fet pensar en les obres d'un altre creador finlandès: el cineasta Aki Kaurismäki, que ha dirigit pel·lícules memorables com La vida de Bohemia (1992), Nubes pasajeras (1996) o Un hombre sin pasado (2002). Tenen en comú el gust pels personatges marginals, pels episodis sorprenents i per la barreja d'humor negre i tendresa en les seves creacions.
D'altra banda, la novel·la de Paasilinna té aquella ironia amarada de vodka tan pròpia dels clàssics russos (Gogol, Dostoievski), o regada de cervesa en les pàgines d'autors txecs com Hasek o Hrabal. Un exemple, extret de la primera pàgina d'El bosc de les guineus:
"Des del finestral, el Juntunen mirava cap al parc il·luminat pel sol primaveral. Els escombriaires municipals rastellaven sense pressa les fulles podrides d'auró de la tardor anterior en petits monticles que un ventijol malèvol s'encarregava d'escampar un altre cop per tot el parc. D'aquesta manera, els treballadors no s'havien de preocupar per quedar-se a l'atur."
En fi, m'he quedat amb ganes de llegir més novel·les d'Arto Paasilinna. De moment, però, dels més de trenta títols de l'autor només n'hi ha dos traduïts en català, i dos més en castellà. L'últim, Delicioso suicidio en grup, promet.