El rock i les drogues

Escoltant Fangoria em ve al cap el vell eslògan que Ian Dury recollia en el títol de la seva més cèlebre cançó: “Sex, drugs and rock’n’roll”. Obviant que Fangoria no fan ben bé (ni més o menys) rock and roll, i deixant de banda la qüestió del sexe, és evident que substàncies estupefaents diverses han estat no només un estímul per a la creació musical (cosa que ja havien experimentat els escriptors i artistes surrealistes unes dècades abans) sinó també matèria o tema de cançons. Així, a la dècada dels seixanta trobem gloriosos exemples com “Heroin” de The Velvet Underground, un pertorbador viatge, sense pèls a la llengua, cap a les entranyes de la més destructiva de les drogues. Recordem també que en el títol de “Lucy in the Skies with Diamonds” (The Beatles) molts hi han vist les sigles “LSD”: alguna cosa es devia prendre en Lennon per veure cels de melmelada i noies d’ulls calidoscòpics. Als anys setanta hem de situar el “Cocaine” de J.J.Cale, que va popularitzar un Eric Clapton que acabava de superar, gràcies al seu amic Pete Townshend (The Who), una seriosa addicció a l’heroïna. A la dècada següent, la dels vuitanta, trobem uns punks bascos, La Polla Records, denunciant la caducitat dels vells eslògans. “Sexo, droga y rocanrol hoy es imposible”, deien en una cançó titulada “Herpes, talco y tecno-pop”. Tot i així, roquers com Los Rebeldes cantaven les “virtuts” de la mescalina: “Mescalina, mi amor, me haces perder la razón...”. Com a “Heroin” de The Velvet Underground (“Heroin, it’s my wife and it’s my life”), a la cançó dels Rebeldes la droga també és una noia: “tu eres un amor, la reina de mi corazón”, “siempre que tu me besas”... Més recentment, Fangoria, jugant amb l’ambigüitat, canten “No sé que me das que me hace volar”. Què és el que fa volar Alaska? La resposta la trobem segurament en una altra cançó, “Electricistas”: “Ven, sube a mi nube, yo te estaré esperando (...) flotando en éxtasis”. Ara bé: posats a triar, jo em prendré una cerveseta i em quedaré amb un altre eslògan, títol del primer disc dels Rebeldes: “Cerveza, chicas y... rockabilly!”.