Els vonadorians no es fien dels humans: si han portat el seu planeta al límit de la destrucció, què no farien amb els altres planetes habitats de l'univers, si tinguessin la tecnologia per arribar-hi? És per això que quan un humà, el matemàtic i professor Andrew Martin, descobreix una fórmula matemàtica transcendental, els vonadorians l'eliminen i envien un dels seus per suplantar-lo i destruir qualsevol rastre de la descoberta.
L'atractiu del llibre es troba, doncs, en el punt de vista: sense ser un tema absolutament original, Haig se'n surt força bé a l'hora d'explicar com és la vida dels humans segons un extraterrestre. Un exemple:
"Generalment, un humà ha de fer totes les coses següents. Ell o ella s'aixecarà del llit, sospirarà, s'estirarà, anirà al lavabo, es dutxarà, es rentarà el cap, es posarà condicionador al cap, es rentarà la cara, s'afaitarà, es desodoritzarà, es rentarà les dents (amb fluor!), s'eixugarà els cabells, es pentinarà, es posarà crema a la cara, es maquillarà, passarà revista davant del mirall, triarà la roba depenent del temps i de la situació, es vestirà, tornarà a passar revista davant del mirall... i tot això només abans d'esmorzar. No sé ni per què s'aixequen del llit. Però ho fan, cada dia, milers de vegades. I això no és res: ho fan tot sols, sense tecnologia que els ajudi. Potser una mica d'activitat elèctrica als raspalls de dents i als assecadors, però res més. I tot això per reduir l'olor corporal, els pèls, l'halitosi i la vergonya."
Una lectura fresca i amena per a l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada