18.11.12

Oooh, My Soul!!! La explosiva historia de Little Richard

En una entrevista al Ruta 66 d'aquest mes, el músic Lenny Kaye (guitarrista de Patti Smith des dels anys setanta) expressa el seu disgust amb el llibre Por Favor, Mátame (La historia oral del punk), de Legs McNeil i Gillian McCain: "És una recopilació de tafaneries que no té res a veure amb la música. A tots ens agrada llegir històries de sexe i drogues, perquè som morbosos per naturalesa. I són part del món del rock, però lamento que siguin la prioritat en el llibre. Perquè aquella època no girava al voltant de les drogues i el sexe, sinó que va destacar per la música. I el llibre no ho reflecteix".

A Oooh, My Soul!!! La explosiva historia de Little Richard també hi ha un munt de tafaneries sobre sexe i drogues, com una esbojarrada trobada entre Buddy Holly, Little Richard i la seva amiga Angel al camerino de Richard abans d'una actuació al Paramount Theater. O la vegada que el seu amic Larry Williams, músic i productor, es va presentar a casa de Richard amb una pistola per reclamar-li els diners de la cocaïna que li havia comprat.

Hi ha força xafarderies, sí, en aquesta biografia. Però també es parla, i molt, de música: dels inicis de Richard, a Georgia, Atlanta i Nova Orleans; de les seves influències principals, Billy Wright o Esquerita; de la gènesi de les seves cançons (curiosíssima l'anècdota de la noia de setze o disset anys que havia caminat des de la costa Atlàntica fins a Los Angeles per vendre-li una cançó a Little Richard: tot just tres versos, escrits en paper higiènic, que s'acabarien convertint en "Long Tall Sally"); de la rivalitat amb Jerry Lee Lewis o Chuck Berry; de l'increïble magnetisme que desprenia Richard damunt d'un escenari.

L'autor, Charles White, és un destacat periodista musical. Fan declarat de Richard Wayne Penniman, va fer un enorme treball d'investigació a principis dels anys vuitanta amb l'objectiu d'omplir un buit del tot injustificable: l'escassetat, en aquell moment, de material escrit sobre l'artista. El resultat va ser aquest llibre, publicat en anglès el 1984 i que compta, des de fa quatre anys, amb una traducció al castellà gràcies al segell discogràfic barceloní Penniman Records, que el va publicar sota l'etiqueta de Penniman Books. El llibre es basa en els testimonis dels músics, productors, familiars i amics, i del mateix Little Richard, amb la intervenció d'un narrador que va articulant tota la història. Em sorprèn, però, que tot són lloances a Richard: pràcticament cap dels testimonis recollits blasma un artista que va deixar a tothom penjat enmig d'una gira australiana i, de tornada als Estats Units, va cancel·lar una gira de més de cinquanta actuacions amb estadis contractats i dipòsits pagats; ningú increpa un Richard que primer sotmetia els seus músics a una disciplina espartana durant les gires (la seva havia de ser la millor banda de rock and roll del món i havia de fer sempre uns concerts insuperables) però que amb el temps va acabar sucumbint a les drogues i fent uns papers patètics damunt l'escenari.

Més enllà de l'aspecte purament biogràfic, White comenta la discografia de l'artista, i també les pel·lícules en què va participar. Així, la lectura del llibre convida a passar un munt d'hores a YouTube veient vídeos: fragments de la pel·lícula The Girl Can't Help It (1956); del programa especial del canal privat britànic de televisió Granada Network "The Little Richard Espectacular" (1964), bona part del material del qual va acabar sent reutilitzat en un programa especial sobre el rock and roll anomenat "Don't Knock The Rock"; fragments de llegendàries actuacions en directe.




Finalment, i com a curiositat, aquí teniu una mostra de la fiabilitat de la Viquipèdia: aquesta és l'entrada corresponent a Little Richard!

1 comentari:

txesco ha dit...

Jajaja que bona l'entrada de la Viquipèdia! Molt bon article Toni!