4.7.12

John Williams, "Stoner"

Després de Jo confesso, de Jaume Cabré, he estat llegint, ben bé casualment, una novel·la que hi té alguna semblança: Stoner, de John Williams. D'entrada, i això no és fortuït, les portades de tots dos volums estan presidides per unes imponents llibreries. I és que els protagonistes de les dues novel·les són professors universitaris. I, tots dos, professors de lletres. Encara podríem trobar més elements en comú entre aquest dos llibres, com per exemple la perícia amb què els seus autors descriuen la recta final de les vides dels seus respectius protagonistes.

Stoner, però, no és una novel·la escrita d'ara. De fet, fou la tercera novel·la de l'escriptor, professor i editor John Williams, que havia nascut a l'estat de Texas l'any 1922. Havia debutat com a novel·lista el 1948 amb Nothing But the Night i com a poeta el 1949 amb The Broken Landscape: Poems. Stoner va ser publicada l'any 1965, "però una reedició als EUA i després l’èxit sorprenent en castellà (a l’editorial Baile del Sol) l’han rellançat", explicava Jordi Puntí en un article a El Periódico el passat 2 de juny.

La primera pàgina de la novel·la ens explica que William Stoner va començar a estudiar a la Universitat de Missouri el 1910, quan tenia dinou anys; que el 1918 es va doctorar en Filosofia i va iniciar la seva carrera  docent a la mateixa universitat, on va ensenyar fins a la seva mort, l'any 1956. "No va passar mai de la categoria de professor ajudant, i eren pocs els estudiants que el recordaven ni que fos vagament després d'haver assistit a les seves classes". Així comença Stoner: amb totes les cartes descobertes damunt la taula. Ja està tot vist, doncs? No, ni molt menys: sabem les cartes, però encara hem de veure l'habilitat amb què Williams les juga.

Un exemple: Edith, la dona d'Stoner, ha tornat unes setmanes a casa de la seva família, a Sant Louis, després de la mort del seu pare. Un dia, baixa de les golfes un bagul ple de coses de quan era petita: "Finalment, amb molta pulcritud, va disposar les seves possessions infantils en dues piles. La primera incloïa joguines i rampoines que havia adquirit ella mateixa, fotografies i cartes secretes d'amigues de l'escola, obsequis enviats per parents llunyans; l'altra pila estava formada per coses que li havia donat el seu pare o que hi tenien una relació directa o indirecta. Metòdica i inexpressiva, sense odi ni alegria, va agafar aquells objectes, un per un, i els va destruir. Les cartes i les peces de roba, el farcit de les nines, els coixinets d'agulles i les fotografies es van consumir a la llar de foc; els caps de ceràmica i de porcellana, i les mans, els braços i els peus de les nines es van reduir a una pols fina, i el que en va quedar després de la incineració i de l'esmicolament, l'Edith ho va escombrar, ho va recollir en una pila petita i ho va llençar per la tassa del vàter de la cambra de bany del costat de l'habitació."

Escriu Enrique Vila-Matas, a la contraportada del llibre: "És sorprenent que Stoner, sent l'obra mestra que és, s'hagi pogut ignorar tant de temps."

1 comentari:

carina ha dit...

No el coneixia, però tinguis ben segur que repararé aquesta desconeixença. L'he apuntat i caurà aviat, sento devoció pels escriptors nord-americans i sempre m'agrada trobar cosetes noves. Gràcies per la recomanació i la descoberta, vaig abuscar més informació de l'autor. Passa un bon dia.