14.7.12

Manos de Topo a l'(A)phònica de Banyoles

En el llibret del festival, a l'hora de parlar de Manos de Topo es destaquen les "frases lapidàries i memorables farcides d’un tragicòmic sentit de l’humor". Unes frases que gairebé sempre giren al voltant del desengany de l'amor. "¿Cómo aparentar tranquilidad / si nunca más te veré desnuda?", canten a "Maquillarse un antifaz". "Sólo piensas en mí / cuando no tienes con quien dormir / vamos a celebrar / que nos soportamos más", diuen a "Mejor sin pijama". En aquest sentit, crec que es pot afirmar que les lletres de Manos de Topo són de les més interessants que es poden escoltar actualment.

Musicalment, el grup ha millorat molt, especialment en l'últim disc, Escapar con el anticiclón, amb la producció de Ramon Rodríguez (The New Raemon). En directe, el grup sona molt bé, o almenys ahir van sonar molt bé a l'Auditori de l'Ateneu, un espai perfecte per assaborir la música d'un grup com Manos de Topo. Cal destacar l'aportació de Sara Pérez i el seu violí electrificat en la creació d'unes atmosferes màgiques. I cal destacar sobretot, és clar, Miguel Ángel Blanca. A part de la seva manera ben particular de cantar, té una forta presència escènica. Juga amb les entonacions, però també amb els gestos i amb les mirades. I fins i tot amb les presentacions de les cançons, enginyoses i divertides.

Pel que fa al repertori, es van centrar en l'últim disc. Van tocar vuit de les deu cançons d'Escapar con el anticiclón. Van obrir amb "Mentirosa" i van seguir amb "Tragedia en el servicio de señoras", "Animal de compañía" i "Haz tu magia". Més endavant van tocar també "Maquillarse un antifaz" o "Mejor sin pijama". Aquestes cançons es van combinar amb d'altres extretes bàsicament del seu primer disc, Ortopedias bonitas: "El cartero", "Es feo", "La chica tripolar" o "La estatua de la libertad", que va posar el punt i final a un bon concert.