Antònia Font a Llagostera

Sis vegades he vist ja els mallorquins en directe. La primera vegada va ser allà al 2002 o 2003, al teatre Clavé de Tordera, quan presentaven el disc Alegria (2002). I la sisena va ser aquest dissabte a la nit, a Llagostera. Entre un concert i l'altre han passat vuit o nou anys, i durant aquest temps l'evolució del grup ha estat espectacular. I és en el directe on més es fa palès. Deu ser cosa dels arranjaments: sembla com si els Antònia Font haguessin après a composar i a donar forma a les seves cançons pensant, més enllà de com quedaran en el disc, en com sonaran en directe. Així, les cançons de Lamparetes sonen espectaculars, i les de Batiscafo Katiuscas (2006) tenen molta més força que les de, per exemple, Alegria (2002).

El concert de Llagostera va començar amb un repàs del nou disc: "Me sobren paraules", "Coses modernes", "Islas Baleares", "Clint Eastwood", "Icebergs i guèisers", "Calgary 88", "Boreal", "Es canons de Navarone" i "Sospitosos". A partir d'aquí van donar pas al material dels seus discos anteriors. Primer van ser "Dins aquest iglú" i "Portaavions", i després, i ara ja no recordo en quin ordre, van tocar "Armando Rampas", "A Rússia", "Darrere una revista", "Vos estim a tots igual", "Robot" i "Bamboo". Van deixar que el públic cantés tota la primera estrofa de "Holidays" i que coregés la intensa "Love Song". I no es van oblidar dels seus grans èxits: "Alegria", "Tots es motors" i "Wa Yeah!". Per acabar, després d'una hora i mitja llarga, un bis en què va destacar una poderosa interpretació d'"Astronauta rimador", abans d'anar-se'n definitivament repetint "Calgary 88" (una cançó que continua sense acabar-me de fer el pes...). En definitiva, un gran concert. I gratuït: gràcies, gent de Llagostera!