L'edició en castellà d'aquest recull de relats de Miranda July porta, tant a la solapa com a les dues primeres pàgines, tot d'opinions sobre el llibre, procedents la majoria de la premsa escrita nord-americana. Tot lloances, és clar: "July és la veu de la seva generació", "L'única cosa que has de saber sobre aquest llibre és que Miranda July realment sap com explicar una història", "Hi ha bellesa i afecte, així com un gran enginy i, com a les millors històries, un deliciós sentit de l'inesperat"... A mi, tanta unanimitat no m'acaba de fer el pes. Més aviat em fa l'efecte que amb aquest llibre deu passar el mateix que amb Tú, yo y todos los demás, la pel·lícula amb què July va debutar en el cinema (la va escriure, dirigir i protagonitzar) ara fa cinc anys: hi deu haver un munt de lectors que els agrada i molts altres que no el suporten. Recordo haver llegit, en relació a la pel·lícula, algunes crítiques al web Filmaffinity, i realment no hi havia consens. Recordo especialment el comentari d'un espectador que deia que s'havia passat tota la pel·lícula desitjant que a la protagonista l'atropellés un camió.
A mi em va agradar la pel·lícula, sense que em semblés la millor pel·lícula de l'any ni res per l'estil, i també m'ha agradat el llibre. Trobo que July explica les seves històries amb una sensibilitat molt especial, combinant de manera natural l'humor i l'erotisme. M'encanta "El equipo de natación", en què una noia, en el seu apartament, ensenya a nedar uns avis, amb quatre palanganes d'aigua calenta fent les funcions d'una piscina. M'agrada com explica els problemes sexuals de la parella protagonista de "Mon plaisir": "Ya no practicamos el coito. No estoy quejándome, es culpa mía. Me acuesto a su lado e intento enviar señales a mi vagina, pero es como tratar de sintonizar canales por cable en un televisor que no tiene cable. Mi mente pide sexo, pero mi vagina sólo espera el momento de orinar." Ara bé, si m'hagués de quedar amb un sol fragment del llibre, triaria el començament de "Los movimientos": "Antes de morir, mi padre me enseñó los movimientos que sabía hacer con los dedos. Se trataba de movimientos para conseguir que una mujer llegase al orgasmo. Me dijo que no sabía si aquello me sería de utilidad, teniendo en cuenta que yo era una mujer, pero que eso era todo cuanto podía dejarme como dote".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada