26.9.10

Belle & Sebastian al BAM

Genial, el cartell dels concerts del BAM a l'antiga fàbrica Estrella Damm! Si el penjo avui és perquè fins ahir no l'havia vist! Quan el vaig veure, el primer que vaig pensar va ser: al Capità Toni [d'Ones de l'Espai Exterior] li encantarà! 

La gran atracció d'aquest BAM, per a mi, eren els Belle & Sebastian. Ja havien vingut el 97, però llavors me'ls vaig perdre. I mai els havia arrribat a veure en directe. Fins ahir. I, la veritat, és que ahir tampoc hi confiava gaire: la ubicació de l'escenari de l'Estrella Damm no és la més indicada per a un concert d'un grup de la magnitud dels Belle & Sebastian. Sincerament: em veia a venir una gentada per fugir corrents. Vaja, que no descartava l'opció d'arribar a Barcelona, veure que no hi havia maneres d'apropar-me a l'escenari i anar-me'n al cine. Per sort, no va ser així. Ara bé: com que ni de lluny m'havia imaginat veure el concert de tan a prop, no havia dut ni la màquina de fer fotos. O sigui, que no tenia fotos per il·lustrar aquesta entrada. Però llavors va començar el concert i vaig veure l'Stuart Murdoch dalt l'escenari i vaig pensar (i ja serà el segon cop que apareix en aquest escrit) en el Capità Toni, que fa un milió d'anys es va fer una foto amb el músic escocès a Benicàssim i me l'havia enviat. I vaig pensar que ja tenia una imatge per acompanyar aquest text. 


I mentrestant els escocesos començaven interpretant cançons del pròxim disc que han de publicar el mes que ve, i tocaven "Like Dylan In The Movies" (tot un clàssic!), tot i que una mica deslluïda: algun problema de so feia que la secció de cordes no acabés de brillar. Al meu parer, el concert no va acabar d'arrencar fins que van arribar "The Boy With The Arab Strap" i "Another Sunny Day". I fins al final, una hora i mitja en total, va ser meravellós. Això sí, el final va ser una mica estrany: un sol bis amb una sola cançó (no me'n feu dir el títol), quan encara no havíem escoltat "The Blues Are Still Blue" o la perla del nou disc, "I Want The World To Stop". Eren les dotze i tocava tancar la barraca. Què hi farem!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs la darrera cançò que van tocar si no recordo malament va ser Me and the major, de If you're feeling sinister...

Jordi Cruasan ha dit...

EN-VE-JA

Dani ha dit...

Jo també hi era, amb en Marc i la Ruth, i em van agradar, però sí que m'hagués agradat escoltar caçons més conegudes. M'encanta The Boy With The Arab Strap, i també va ser estrany fer un bis per només una sola cançó.

Capt. Toni ha dit...

JO!
Opino lo mateix que en Jordi!!!!!!
Gràcies per la menció, Toni!
Jo, al 97, sí que els vaig veure i em van encantar.
A més... vas ser tu qui em va passar l'audio de part d'aquell concert que estava retransmetent Radio 3. Recordo, sobretot, "Like Dylan in the movies"!