Paral·lelament a la seva extraordinària carrera musical, Nick Cave ens ha anat donant mostres, al llarg dels anys però amb comptagotes, del seu també enorme talent literari. Després de King Ink (1988), un recull de cançons i proses, vindria la seva primera novel·la, And The Ass Saw The Angel (1989), que en castellà, publicada per Pre-Textos, es titularia Y el asno vio al ángel. Vint anys després, arriba la segona novel·la de Cave, amb una flamant traducció al català: La mort d’en Bunny Munro.
Les dues novel·les tenen en comú el gust pels personatges marginals. Si en la primera el protagonista era un maníac Euchrid Eucrow, mut i amb malformacions físiques, en la segona és Bunny Munro, un venedor de productes de bellesa a domicili obsessionat, fins al punt de la demència, per les dones i el sexe. En totes dues novel·les aquests personatges inicien una davallada cap a la destrucció d’ells mateixos i de tot el que els envolta.
A And The Ass Saw The Angel, però, la història se situa en una comunitat rural, mentre que a La mort d’en Bunny Munro ens trobem a la ciutat. Les referències bíbliques, omnipresents a la primera novel·la, ara han desaparegut del tot. I apareix l’humor, i també la tendresa -al voltant, sobretot, del personatge del fill, en Bunny Junior-, que vénen a matisar una concepció del tot miserable de l’ànima humana. Per al nen, "el món embogit dels adults" és una "desfilada interminable de situacions demencials", una "gran pluja de merda de gavina que cau constantment". Sembla que Cave té una fixació per aquestes aus, ja que en un altre moment de la novel·la parla de l’especial agressivitat de les gavines de la costa meridional d’Anglaterra, "que quan caguen apunten als humans. És un fet demostrat."
Cave s’expressa amb un estil àgil, per moments vertiginós, abundant en imatges molt ben trobades. Un parell d’exemples:
"D’una manera vaga, sent com si fos un actor secundari en la pel·lícula d’algú altre, on el diàleg està en un idioma marcià asincrònic i els subtítols estan en mongòlic o el que sigui, i en la qual ni tan sols sap qui és el protagonista."
"L’habitació és una disbauxa de paper de paret psicodèlic i moqueta de caixmir de color sang que sembla inspirada en els malsons fantasmagòrics i en tecnicolor d’un avortista clandestí australià. Les cortines de color escarlata pengen com talls de carn crua i el llum de paper enganxat al sostre es recargola amb els seus motius de ferotges dracs xinesos amb bigotis."
A YouTube es troben vídeos del mateix Nick Cave llegint fragments de la novel·la. En aquest llegeix un fragment del capítol 10:
El proper dissabte, dia 24 d’octubre, Nick Cave oferirà a Barcelona, al Casino l'Aliança del Poble Nou, un recital tot especial, en què combinarà la lectura de fragments de la novel·la amb cançons del seu ampli repertori. Serà, en paraules del mateix Cave, "una vetllada informal, íntima i estranya".
3 comentaris:
felicitats pel premi, Toni.
Un dels grans en actiu. Des de The Boatman's Call (1997)és un dels meus músics essencials.
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada