Young Fresh Fellows, "I Think This Is" / "I Don't Think This Is"

Disc del mes, octubre 2009

Tot un personatge, el senyor Scott McCaughey: extravagant, simpàtic, incombustible. Ànima de grups com Young Fresh Fellows o The Minus 5, encara té temps per treballar amb R.E.M. -fa quinze anys que toca com a segon guitarrista en els directes de la banda i que col·labora en la gravació dels discos-, d’anar-se’n de gira amb Robyn Hitchcock o d’embolicar-se en nous projectes com The Baseball Project amb gent tan selecta com Peter Buck, Steve Wynn i Linda Pitmon.

Ara bé, McCaughey és, primer de tot, el líder dels Young Fresh Fellows, una banda formada a Seattle l’any 1981 i que el 1984 publicava el seu primer disc. Des de llavors n’han tret una desena més, recopilatoris i directes a part. McCaughey i companyia són gent honesta: es nota que s’estimen la música i que es diverteixen com bojos composant, gravant, tocant en directe... Aquests últims anys, però, el grup ha estat força inactiu: des que l’any 2001 apareixia el disc Because We Hate You, poques notícies en teníem, i McCaughey semblava centrat en The Minus 5, que per aquelles dates publicaven dos discos excel·lents: Down with Wilco (2003) i In Rock (2004).

Però els Fellows han tornat. El nou disc, que ha aparegut al mateix temps que Killingsworth, el nou dels Minus 5, es presenta en dos formats diferents: I Think This Is, editat en CD per Yep Roc Records, i I Don’t Think This Is, publicat en vinil per Munster. Canvia el disseny de la carpeta i canvia, lleugerament, el tracklist. Amb tot plegat, està clar que el senyor McCaughey no té la paraula “dosificar” en el seu diccionari particular.

I Think This Is / I Don’t Think This Is ens mostren una banda que amb el temps ha anat creixent sense perdre frescor. A més de la magnífica, “The Guilty Ones”, en què les guitarres elèctriques i les acústiques es troben per crear una bonica melodia, trobem dotze cançons que estilísticament remeten al power-pop, al rock de garatge, a la psiquedèlia, al rock-and-roll o al punk-rock. A “Go Blue Angels Go” semblen els Ramones -la cançó dura poc més d’un minut i mig-; “If You Believe In Cleveland”, en canvi, té aires folk-rock. Podríem destacar també “Betty Let The Good Times Crawl”, “Ballad Of The Bootleg” o la versió dels Stones “Gotta Get Away” -que només es troba al vinil-, però faríem poca justícia a la resta de cançons d’un disc que en conjunt és molt equilibrat i que no té desperdici.