Primavera Sound 2008 (II)

Divendres 30 de maig al Primavera Sound, al Parc del Fòrum. Més de quaranta actuacions repartides entre sis escenaris. Impossible veure-ho tot. Vam decidir, doncs, prendre'ns-ho amb calma.

D'entrada, cap a veure Nick Lowe. Vam haver de fer gairebé una hora de cua per poder accedir a l'Auditori, un molt bon equipament. Va valer la pena. El de Nick Lowe va ser un concert de qualitat. Va començar tot sol amb la seva guitarra acústica, però en la major part del concert va estar acompanyat d'una banda excel·lent. Entre el rock, el country i el blues, Lowe ens va oferir cançons del seu últim disc i algun clàssic com "Cruel To Be Kind" (el primer gran moment del dia). Chapeau!

El retard en el concert de Nick Lowe ens va estalviar de plantejar-nos si anàvem a veure The Mary Onettes a l'escenari Vice o als Felice Brothers a l'escenari CD Drome. Quan vam arribar en aquest últim escenari, després de comprar tiquets per cerveses i uns quants vinils (i algun cd) a la paradeta d'Elefant, estaven tocant Strange Death Of Liberal England. Molt de soroll, molta postureta i... alguna cosa més? No ho sé: no ens hi vam estar més de mitja cançó.

Les nou i vint del vespre. Començava puntualment, a l'escenari Estrella Damm, un dels moments més esperats (si més no, per a nosaltres) del festival: el concert dels Sonics. Van estar a l'alçada de les expectatives? Sí i no. Sí pel que fa al seu repertori, immens: a les grandíssimes cançons pròpies que ja apuntava en el post anterior, hi hem de sumar les versions marca de la casa de clàssics com "Louie, Louie", "Money", "Lucille", "Have Love Will Travel", "Night Time Is The Right Time"... També deia a favor seu la il·lusió, l'alegria que mostraven: els Sonics no han tornat per la pasta (si més no, no ho sembla). Ara bé: l'energia juvenil de les seves cançons no es corresponia amb el que es veia a l'escenari. Massa estàtics. Gerry Roslie afirmava en una recent entrevista a Ruta 66 que encara li agrada cridar. I, efectivament, va deixar anar uns quants crits al llarg del concert. Potser tants com en els seus anys joves devia proferir en una sola cançó... I una altra cosa: vaig trobar a faltar una mica de volum. La música dels Sonics és d'aquelles que ha de portar necessàriament l'etiqueta "Play Loud!". Tot i així, el final del concert amb "Psycho", "Louie Louie" i "The Witch" va ser el segon gran moment del dia.

Després vam anar a trobar-nos amb en David, un dels membres de l'equip que fa el programa "Ondas del espacio exterior" a Radio Vallekas, agermanat amb el nostre "Ones de l'espai exterior" de Ràdio Blanes, que capitaneja en Toni Llamas (o Junior Serrandez) i en què col·labora L'Home Cactus. Mentre ens fèiem aquesta foto, a l'escenari que teníem al costat tocaven Sebadoh:

Tot seguit, a sopar, que ja hi havia gana. Ens vam decidir pel "plato completo" de la paradeta de menjar mexicà. Després vam anar a comprar unes samarretes. I una altra vegada cap a l'Estrella Damm, on estaven a punt de sortir els Devo.

Va ser el millor concert del dia. Part del públic ja sabia de què anava la cosa: qui no els havia vist al FIB 2007, els havia vist en l'últim Sonar. Devo van presentar un show molt ben pensat i treballat, amb molta vitalitat i molta energia. Una cosa semblant a la felicitat pura s'escampava entre el públic. El tercer gran moment de la nit: "Girl U Want", o "Mongoloid", o "Jocko Homo". Que cadascú triï el que vulgui. Ah: i van tocar la versió del "Satisfaction" dels Rolling. Que tornin aviat, sisplau!

A continuació vam anar a l'escenari Rockdelux on, no devia fer massa estona, havien començat a tocar Cat Power. Vaig pensar que els hauria escaigut més l'Auditori. I que haurien d'haver tocat més d'hora. Després de Devo, el cos ens demanava una altra cosa.
I ho vam trobar a l'escenari Estrella Damm (una altra vegada!). He de reconèixer que no coneixia The Go! Team. És més: els confonia amb OK Go, un grup del qual en Junior m'havia recomanat un parell de videoclips temps enrera. Una agradable sorpresa. Segons llegeixo en la web del festival, The Go! Team "reinventen el soul aplicant grans pinzellades de hip hop, punk i pop dels seixanta". A fe que em van fer moure l'esquelet! I em van fer venir ganes de descobrir els seus discos: tenen unes quantes cançons que estan força bé.

Fet i fet, passaven de les tres de la matinada. Cotxe, autopista i cap a casa. I fins l'any que ve.