
Tercer disc del duo danès que ens va sorprendre el 2003 amb el seu àlbum de debut, Chain Gang Of Love, i aquella cançó superlativa anomenada "That Great Love Sound". Ara han acabat contracte amb la multinacional Sony i comencen una nova etapa a la independent britànica Fierce Panda.
The Raveonettes em tenen el cor robat. Amb Lust, Lust, Lust revisc aquelles emocions que sentia quan, vint anys enrere, descobria The Velvet Underground. Val a dir que en el seu particular viatge cap a la Velvet els danesos fan escala a The Jesus & Mary Chain. The Velvet Underground & Nico i Psychocandy deuen ser dos dels discos de capçalera d’una banda que, en el seu myspace, assenyala també com a influències Suicide, Buddy Holly, The Cramps, My Bloody Valentine, The Ronettes, Sonic Youth o The Shangri-Las, entre d’altres.
A Lust, Lust, Lust es conjuguen melodia i soroll, les dolces veus angelicals amb l’infern de les guitarres. Afegiu-hi una bateria primitiva amb tones de reverb i, puntualment, les notes d’una capsa de música i tindreu la recepta completa. I en resulten cançons tan meravelloses com "Dead Sound", amb clara vocació de single, o tan afortunadament excessives com "Aly, Walk With Me", en què la irrupció d’un mur de guitarres distorsionades gairebé fa desaparèixer la base rítmica, o tan al·lucinògenes com "Lust", que em fa pensar en The 13th Floor Elevators, o tan addictives com "You Want To Candy". Escolteu-la: