Robertson Davies, “El cinquè en joc”

Robertson Davies, escriptor canadenc, no es conformava amb escriure novel·les: ell escrivia trilogies. En va escriure tres i mitja (l’última, la Trilogia de Toronto, va quedar inacabada).

El cinquè en joc, publicada originalment el 1970, obre la Trilogia de Deptford. Alguns dels personatges són un professor d’història expert en hagiografia, el millor il·lusionista del món, l’home que ha aconseguit arribar al cim més alt en el món dels negocis, una santa boja o la dona més lletja de totes. Però, més enllà de l’anècdota d’una nòmina de personatges tan estrafolaris, Davies teixeix una història fascinant (quan portes llegides quatre pàgines ja veus que et trobes davant d’una novel·la de les bones) que ens parla de passions, de l’amistat, de la fe, de l’envelliment...

Al final de la novel·la, una cita de Borges: “Que los demás se jacten de los libros que han escrito; yo me enorgullezco de los libros que he leído.” Jo m’enorgulleixo d’haver llegit El cinquè en joc, i no veig el moment de començar Mantícora, el segon volum de la trilogia.