2.6.07

Jo vull ser un Black Lip!

En realitat, aquesta entrada s'havia de titular "No m'agraden els festivals (II)". Ara, però, ja no estic tan segur d'aquesta afirmació. Ostres! Que fort! En qualsevol cas, us faré cinc cèntims de les meves impressions de la jornada del dissabte d'aquest Primavera Sound 2007.

Coses que em van agradar:

- Que vaig poder aparcar el cotxe a cinc minuts a peu del recinte.
- Que no vaig haver de fer cua ni per comprar l'entrada ni per entrar.
- Que tampoc vaig haver de fer cua per comprar una cervesa o per anar a pixar.

Coses que no em van agradar:

- Que, essent un festival que se celebra a Barcelona, no hi hagués ni un sol grup que cantés en català. Algú s'imagina a Madrid un festival així sense cap grup que s'expressi en castellà? I no serà perquè no hi hagi bons artistes que cantin en la nostra llengua: Antònia Font o Kitsch tenen tanta o més qualitat que bona part dels que ahir tocaven.
- Que, després del Chinarro, la feina era meva per trobar un escenari on no hi hagués un dj turmentant el personal amb música electrònica. Una mica més de rocanrol, sisplau!

El que vaig veure:

The Rakes. Només els vaig aguantar un parell de cançons. Patètic el cantant fent posturetes Ian Curtis.

Evripidis And His Tragedies. No els coneixia de res. L'Evripidis devia ser el teclista-cantant-showman de la banda. S'ho passava pipa. L'acompanyaven molta gent (coristes, un violí, un saxo...). Bon rotllo i diversió.

Jay Reatard. Acompanyat d'un baix, un guitarra i un bateria, va escopir un grapat de temes punk durant mitja hora i va fotre el camp sense dir ni adéu. Bé, Jay.

Black Lips. Les expectatives es van complir amb escreix. Una de les millors bandes de rocanrol que es pot veure avui dia en directe. I, si no em traeix la memòria, la millor banda sixties-garage-punk que he vist mai dalt d'un escenari. Tenen actitud, tenen cançons i saben què fer amb els instruments que tenen a les mans. Impressionants. Vaig fer unes fotos del concert:


The Fall. Vaig arribar al final del concert (les dues últimes cançons). Suficient per adonar-me que devia haver estat un dels millors concerts del dia. Impressiona la majestuosa presència de Mark E. Smith damunt l'escenari. I com sonaven!

Sr. Chinarro. Bona presentació per a un bon disc (El mundo según). Un tio maco, el Chinarro. Sobrietat sense efectismes. Chapeau!

Maximo Park. Els vaig escoltar una estona, estirat a la gespa (les meves cames em demanaven un temps mort). Als vuitanta ja odiava A-ha, Duran Duran i Human League (llavors jo era de Kortatu, Clash i Siniestro Total). Un exemple més del que cria el lamentable revival dels vuitanta que estem patint.

Modest Mouse. Molt públic que, em va semblar, s'ho passava de primera. Molt moderns, ells. No en vaig aguantar ni mitja cançó.

Girls Against Boys. Fa deu anys els seus discos ja m'avorrien. Vaig experimentar exactament el mateix amb el seu directe. Després de tres o quatre cançons, me'n vaig anar a agafar posicions per veure Los Planetas.

Los Planetas. El seu directe (almenys el d'ahir) no és, contràriament al que diu la vox populi, caca caca caca. Van sonar amb una notable consistència. Primer ens van presentar les cançons del nou disc, que m'ha agradat força, i després es van dedicar a recuperar alguns dels seus clàssics, cosa que el públic va celebrar entusiastament. Així van caure "Un buen día", "Segundo premio", "Corrientes circulares en el tiempo", "Santos que yo te pinté" o, per acabar el bis, "Pesadilla en el parque de atracciones". Només una pega: no van tocar la meva preferida: "La playa".

Built To Spill. No vaig poder veure el concert sencer (en aquest cas, em va saber greu). Però cinc o sis cançons van ser suficients per fer-me recordar aquell magnífic disc, "Perfect From Now On" (la seva obra mestra?), que va ser disc del mes de l'home cactus fa potser deu anys. Una gran banda de guitarres amb unes cançons de preciosa factura.

Veredicte final (les actuacions que més em van agradar):

1. Black Lips
2. Los Planetas
3. Built To Spill
4. Sr. Chinarro
5. Jay Reatard i Evripidis And His Tragedies (ex aequo)