És curiós, el PopArb. La primera sensació que vaig tenir en entrar al recinte, el divendres a la nit, va ser la de trobar-me enmig d'un festa major de trenta anys enrera. L'ambient és agradable i la gent civilitzada, sense aquelles colles de hooligans que vénen a tocar els nassos als summercases.
Havia vist en Joan Miquel Oliver tocant amb Antònia Font, però mai en solitari. I em va agradar molt. El límit de temps que imposa un festival el va obligar a sacrificar les presentacions en benefici de les cançons. Però de cançons en té, l'home: "Surfistes en càmera lenta", "Polo de llimona", "Molí de vent", "M'encanta París", "Hansel i Gretel"... Un dels millors moments del concert va ser quan se'n va anar la llum a mig "Final feliç" (una broma de Thomas Alva Edison, segons Oliver) i el públic va continuar cantant el "lalalala" fins que el grup va poder reprendre la cançó. I el final del concert, amb "Lego", "Foto" i "Polo de menta", va ser realment intens!
La pluja havia fet endarrerir l'inici dels concerts. L'Oliver, que havia d'haver començat a tres quarts de dotze, no ho va fer fins a la una. Més tard vam veure Love of Lesbian. Per acabar, Ultraplayback: després d'un parell de cançons vam marxar. La cosa pintava molt bé, però estàvem rebentats.
L'endemà dissabte, sense pluja, tot va anar de primera. La sorpresa de la nit va ser Joe Crepúsculo, que es declara un trobador tecno. Reconec que l'havia escoltat poc i malament. A part de fer-nos un tip de riure amb les presentacions de les cançons, no vam parar de ballar amb "El día de las medusas", "Baraja de cuchillos", "Ama y haz lo que quieras" o "Suena brillante". En el seu myspace he vist que aquest estiu se'l passarà de festival en festival: no m'estranya gens!
Els Manel arrasen: un sol disc al carrer i les entrades s'exhaureixen a cada concert que fan. I és que els Manel generen felicitat i emoció. S'ho passen bé dalt de l'escenari i transmeten aquesta alegria al públic. Fins al punt que, en un moment del concert, algú que hi ha al teu costat crida: "Sou els millors!". Dissabte van tocar pràcticament el mateix repertori que quan els vaig veure l'abril a Cardedeu: gairebé tot el disc Els millors professors europeus (sense -quina llàstima!- "Corrandes de la parella estable") i tres versions que són molt més que versions: "La gent normal" (Pulp), "No t'enyoro" (Els Pets) i "El bròquil" (Shakira). Un gran concert. Ara bé: esperem amb enorme expectació el dia en què tocaran una cançó nova!
Per acabar, vam veure en Miqui Puig, que es presentava acompanyat del seu Conjunto Eléctrico. Van versionar el "Soy así" de Los Salvajes (segons en Miqui, la millor banda que hi ha hagut mai a Barcelona) i van sonar de collons. Em vaig recordar d'aquells temps en què Miqui Puig començava amb Los Sencillos i els havia vist tocar al KGB, la mítica sala del barri de Gràcia: era l'any 1989 i tot just havien gravat la seva primera maqueta, que tenia cançons tan bones com "Por la noche", "Lluvias" o "Volver atrás"...
Visca el PopArb!
9 comentaris:
Totalment en sintonia amb el teu comentari.
Han estat un parell de dies on s'ha respirat bon ambient i escoltat grans grups, què més es pot demanar en un festival que es fa al costat de casa?
M'han entusiasmat els descobriment del senyor Joe Crepúsculo i Miqui Puig que per mi fins ara restaven en una ignorància força gran. Els concert de l'Oliver i de Manel (malgrat el que diguin certs crítics de l'Avui) han estat de primera, i els anomenats "reis del pop" Love of Lesvian no em van pas desagradar però amb gran preferència em decanto per un veu com la d'en Guillem Gispert o en Roger Padilla abans que aquell so monòton que a la tercera cançó ja et costa d'entendre.
En fi, esperem que segueixin amb l'estil i l'any que ve podem repetir! i si es pot amb tant bona companyia millor!
Una abraçada!
Visca el Poparb!
Maria
No et vaig donar les gràcies pel regal Toni, a casa ja l'hem escoltat fent les feines doméstiques i la cosa ens ha agradat força, a veure quan el podem gaudir en concert!
Per cert, en Miqui Puig també va fer una versió molt molona de Mishima.
El poparb ha estat un descobriment fantàstic.
Vaig esmaglaiar-me amb els Manel gaudint, per segona vegada, dels seus messanells temes. El gran descobriment, peró, ha estat en Joan Miquel Oliver. Una posada en escena estupenda i un disc, el "Bombon Mallorquin", que ha aixerreulit d'allò més a les meves ponzelles.
En definitiva, una sortida d'alló més profitosa.
Gràcies, i com ja deia el meu avi: "ses gurelles fluixen sorrall perquè montregen de cap per avall"
Nutjú de can Farnell.
Everyone will need this site: http://moderngreetings.com/announcements/. If you want to have your photos intact, you have to visit this site.
thanks for this article. I love to read more info.
I love this band. Thanks for this update.
By the way, what is the name of this band? Your songs are very nice.
Your songs are very inspiring. Do you guys have a latest album for this year?
When will be your next concert! Your band is indeed very popular now! May you continue to keep up the good work.
Publica un comentari a l'entrada