Ja us vaig recomanar, dies enrere,
aquesta novel·la de l'australià Steve Toltz. Ara només vull reproduir uns quants fragments seleccionats, deu en total. Espero que us faran venir ganes de llegir el llibre, si és que encara no ho heu fet!
1. No és que la bogeria s'encomani, tot i que la història humana està plena de casos d'histèria col·lectiva -com el període en què al món occidental tothom anava amb mocasins blancs sense mitjons.
2. Vaig descobrir més coses sobre les propietats de la soledat, com ara que és com si una mà acabada de sortir de la nevera t'estrenyés lentament els testicles.
3. Al vestíbul hi havia un tauler negre protegit amb un vidre on figuraven en lletres blanques els residents de l'edifici. A l'espai corresponent al quart pis, vaig llegir el nom de la meva última esperança: Strangeways Publicati ns. Hi faltava la o. No era difícil entendre per què: al sisè pis hi havia una empresa que es deia Cooperativa Voodoo, mentre que al segon pis s'hi havia instal·lat la seu de Tintoreria Ooooops!
4. Feia tres quarts d'hora que era a la dutxa. Ja sé que això és imperdonablement desconsiderat amb el medi ambient, però havia llegit a New Scientist que d'aquí uns dos milions d'anys l'univers haurà arribat al límit de la seva expansió i començarà a contreure's com una goma, el temps recularà i (per tant) l'aigua acabarà tornant al mànec de la dutxa.
5. ¿Per què em passa que quan sento algú que exposa un gran raonament filosòfic tinc la mateixa sensació que quan veig algú que vesteix el seu gos?
6. -¿Tu creus en la Bíblia, Jasper? -em va preguntar de sobte.
- Igual que crec en El gos dels Baskerville.
- Em sembla que t'entenc.
- El problema és que gairebé sempre, quan se suposa que Déu és l'heroi, fa la impressió que és el dolent. Vull dir: fixi's què va fer amb la dona de Lot. ¿Quina mena de divinitat converteix la dona d'un home en una estàtua de sal? ¿Quin crim havia comès? ¿Mirar enrere? Reconegui'm que és un Déu completament ancorat en el temps; si no fos així, hauria pogut deixar ben desconcerts els antics convertint-la en un televisor de pantalla plana o almenys en una columna de velcro.
7. Ficar-me el llit amb aquella dona jove i guapa em feia sentir una mena d'orgull patètic i adolescent (…). Vaig començar a veure els meus genitals com unes bèsties imaginàries d'un poema èpic escocès del segle XIV.
8. Convertir-se en un personatge públic és com provar de fer amistat amb un rottweiler amb les butxaques plenes de carn.
9. Personalment, em mantenia ben lluny dels diaris i jurava que m'hi mantindria sempre més. He arribat a la conclusió que llegir el diari és una mica com beure't el teu propi pipí: hi ha gent que diu que és bo, però jo no m'ho crec.
10. -¿Saps què deia Mencken sobre el cos humà? Deia el següent: “Tots els errors i la incompetència del Creador arriben al punt culminant en l'home. Com a mecanisme, és el pitjor de tots: al costat seu, fins i tot un salmó o un estafilococ és una màquina ben pensada i eficaç. Té els pitjors ronyons que es coneixen en la zoologia comparativa, els pitjors pulmons i el pitjor cor. L'ull, tenint en compte la funció que ha d'assumir, és menys eficaç que l'ull d'un cuc de terra; si un fabricant d'instruments òptics fes un bunyol així els clients el linxarien.”
