Joan Colomo, "Els amigos"

Amb aquesta cançó d'en Joan Colomo vaig començar l'any nou, en companyia de la família i els amics: "a tots els porto molt dins del meu cor", com diu la cançó. Tinguem ben present que "el que hem de viure és a les nostres mans". Feliç 2015!

Hi ha gent amb la que connectes molt, hi ha gent que sempre t'ajuda a no estar sol, hi ha persones que et faran tirar endavant, hi han amics que sempre t'acompanyaran.
Hi han alguns que els veig de tant en tant, altres que ja no els veig quasi mai. Però a tots els porto molt dins del meu cor, de vegades no me n'adono que tinc molta sort.
Amics!, no us amoïneu, tot anirà bé, esteu on esteu, el que hem viscut no ens ho trauran  i el que hem de viure és a les nostres mans.

Chuck Prophet, "Wish Me Luck"

Ens alegra tornar a tenir notícies del gran Chuck Prophet. Després de Temple Beautiful (2012), uns dels millors discos publicats aquests últims anys, el músic californià ja té a punt el seu nou àlbum, que inclou dotze cançons i un convidat de luxe: Peter Buck (guitarrista de R.E.M.). El disc, que es titula Night Surfer, el publicarà Yep Roc Records el 23 de setembre. Unes setmanes més tard, el dilluns 3 de novembre, Prophet, en companyia de la seva banda The Mission Express, el presentarà en directe a la sala Sidecar. Un concert molt recomanable: encara recordem amb entusiasme la seva visita a La [2] de l'Apolo el maig del 2012. De moment podem gaudir de la primera cançó que s'ha donat a conèixer del nou disc: "Wish Me Luck".

 

Blank Realm, "Falling Down The Stairs"

M'encanta aquesta cançó! Els Blank Realm són una jove banda de Brisbane: no és pas casualitat que "Falling Down The Stairs" em faci pensar en els també australians (i, en aquest cas, uns clàssics) The Go-Betweens, i concretament en cançons com "People Say".

"Falling Down The Stairs" forma part del tercer àlbum dels Blank Realm, titulat "Grassed Inn". Un disc a explorar!

Mishima, "Llepar-te" i "Mentre floreixen les flors"

Des d'avui ja es poden escoltar les cançons "Llepar-te" i "Mentre floreixen les flors", un avenç del nou àlbum de Mishima, L'ànsia que cura, que es publicarà el dimarts 25 de març.

Mamá, "Como aquella de los Kinks"

"Me he quebrado cuatro dientes,

me he vestido de arlequín,

para ver si me confunden con alguno de los Kinks.

Una pinta de cerveza

derramada en este pub

donde todos los parados no paramos de cantar.

Es difícil ser sencillo si te empeñas en mentir,

pero a mí ya me ha crecido la nariz.

Grito sangre por mi boca,

nunca aprenderé a cantar,

me transformo y no lo puedo controlar.

Cada día me parezco más y más.

Nadie busca un estribillo si se lanza a componer,

tres minutos que son gloria

aunque no cante en inglés.

Dice Ray que le funciona,

cuenta Dave que le hizo el riff,

cómo hacer para que suene como aquella de los Kinks..."

Un preciós homenatge de la històrica banda de José María Granados als grandíssims The Kinks. Forma part del disc Sin crédito, que Mamá han publicat aquest passat 2013 en el segell Rock Indiana. Un molt bon disc de pop i power-pop en castellà, amb excel·lents cançons com "Lo que dices", "Domingo por la tarde", "Cuando estás cerca de mí" o "No te lo voy a decir".

El Petit de Cal Eril, "Amb tot"

Amb aquesta cançó vaig començar el 2014 amb la família i els amics. Feliç any nou!

amb tot només quedo

jo tan sols un tros

de vent que se'n va

com tot a l'infinit 

amb molt d'esforç 

em faig sentir més lliure

quan tot m'empeny 

al fons, a l'abisme 

conèixer-vos a tots 

és tan bonic que em fa viure

que em fa créixer 

i ser petit alhora 

llavors tempestes 

com tots els dimecres 

moixons amagueu-vos 

que és tard i vol ploure 

amics de les plantes 

amics de tots nosaltres 

ningú ens traurà mai 

les ganes de viure 

amb tota la paciència 

de mossegar les ungles 

amb aquesta peresa 

t'enlaires tot d'una 

com molt abans somiaves 

tan alt que no hi arribes 

ningú ens traurà mai 

les ganes de riure 

amb totes les coses 

que et fan sentir lliure 

amb tan sols aquestes 

val la pena viure

Burning, "Corre conmigo"

Al costat de les males notícies (la mort d'Uri Caballero i la fi d'Els Surfing Sirles, la dissolució d'Antònia Font o la mort de Lou Reed) també n'hi ha, per sort, de bones. Burning, la mítica banda madrilenya, continua al peu del canó gairebé quaranta anys després de la seva formació. Liderats per Johnny Cifuentes, els nous Burning han enregistrat un molt bon disc de rock, Pura Sangre, farcit de potents temes com "Willie Dixon", "Tú te lo llevas todo" o "Al final de la botella". De totes maneres, la banda sempre havia destacat per la seva habilitat per als poderosos mig temps ("Qué hace una chica como tú en un sitio como éste?", "No es extraño que tú estés loca por mí"), i aquí ens en torna a donar una altra mostra: "Corre conmigo".

Oliver Cheatham, "Get Down Saturday Night"

Divendres passat vaig veure en directe la Fundación Tony Manero al BirraSo Festival, i dissabte al matí vaig estar buscant i escoltant la cançó "Get Down Saturday Night", original d'Oliver Cheatham, que els Manero havien versionat en el concert. Al vespre, casualment, vaig entrar en una sabateria de Calella. I quina cançó, d'entre milers i milers de possibles cançons, estava sonant just en aquell moment? "Get Down Saturday Night"! Que diguin que les casualitats no existeixen! No m'he pogut estar d'explicar-ho i, sobretot, de compartir aquesta fantàstica cançó d'Oliver Cheatham...

Bikimel, "Farrera" (videoclip)

La Vall de Farrera, al Pallars Sobirà, ha estat el motiu d'inspiració del segon àlbum de Bikimel, el projecte de la cantautora Vicky de Clascà. El disc es titula Farrera Can.Sons D.O. i compta amb la col·laboració del músic Roger Mas. No he tingut ocasió encara d'escoltar el disc sencer, però sí que ja he quedat captivat per la cançó (i el videoclip) "Farrera", que musicalment em recorda algunes grans artistes del folk americà, com Lucinda Williams. Espero que us agradi i que tingueu un bon Sant Joan!

Fangoria, "Dramas y Comedias"

Ja fa una setmana que va aparèixer el nou single de Fangoria, "Dramas y Comedias", i no puc parar d'escoltar la cançó unes quantes vegades cada dia! Em fa l'efecte que esdevindrà un dels grans hits d'Alaska/Fangoria, al costat de "Ni tu ni nadie", "No sé qué me das", "Bailando" o "A quién le importa". Per a molts ja és la cançó optimista de l'any! "Dramas y Comedias" és un avanç de l'onzè àlbum d'estudi de Fangoria, "Cuatricromía", que es publicarà el 26 de febrer.

Burgas Beat, "Toda la verdad sobre los Reyes Magos"

Una cançó preciosa. No em canso d'escoltar-la. "Toda la verdad sobre los Reyes Magos" és una de les nou cançons que formen el nou àlbum dels gallecs Burgas Beat. Un grup de músics, liderats per Carlos Rego (també crític musical a la revista Ruta 66), amb una llarga trajectòria: abans de tocar i gravar discos com a Burgas Beat ja ho havien fet amb el nom de Cosecha Roja des dels inicis dels anys noranta. 

Les cançons de Burgas Beat, i especialment "Toda la verdad sobre los Reyes Magos", em fan pensar en aquells grups que a finals dels vuitanta i principis dels noranta cantaven, en castellà, sota la influència del rock americà clàssic: bandes com Más Birras o Los Proscritos. 

Antònia Font, "Per jo i tots els ciclistes"

És ben a prop la data de publicació del nou disc d'Antònia Font, el 9 d'octubre, i els mallorquins ja han donat a conèixer a través de YouTube el primer single de Vostè és aquí. Una bona lletra de Joan Miquel Oliver ("Som jo amb sa bicicleta / que fai rodar es planeta"), la veu de qualitat de Pau Debon i un crescendo molt Antònia Font. I, això sí, afegim-hi un "dabadabadà" de gairebé dos minuts. El resultat: "Per jo i tots els ciclistes".

Grupo de Expertos Solynieve: nou disc, nova gira

El eje de la tierra, el segon disc del Grupo de Expertos Solynieve (un dels projectes paral·lels de Jota de Los Planetas) és un dels discos més interessants que ens ha donat, de moment, aquest 2012. La banda ha iniciat una gira per presentar-lo que tindrà una parada a Barcelona aquest divendres, dia 9 de març, a la sala Apolo. Segur que serà un plaer poder escoltar en directe cançons tan meravelloses com "La nueva reconquista de Graná", "¿Por qué no te largas de aquí?", "Tú, misionero de Dios" o aquesta que us deixo aquí, "Dime".

Mishima: "L'última ressaca"

Des d'avui es pot escoltar i comprar en format digital "L'última ressaca", una de les cançons que formaran part del que serà el nou album -el sisè- de Mishima, L'amor feliç, que es posarà a la venda el 27 de març. "L'última ressaca" ve a ser, doncs, un tastet del nou disc. Un tastet que em deixa amb sensacions contraposades: d'una banda, em sembla que és una bona cançó a nivell musical, a l'altura de les millors del grup; d'altra banda, trobo que, pel que fa a lletra, és de les més fluixes de Mishima. Tot i així, continuo esperant amb molt interès L'amor feliç!

The Posies, "The Glitter Prize"

Sense arribar a ser unes superestrelles ni molt menys, The Posies van tenir el seu moment de glòria a mitjans de la dècada dels noranta, sobretot amb discos com Frosting On The Beater (1993) i Amazing Disgrace (1996). Eren aquells anys en què semblava que Seattle fos la capital mundial del rock. Amb el canvi de dècada, la trajectòria del grup es va tornar més erràtica, diuen que per les diferències entre Ken Stringfellow i Jon Auer, els dos cervells de la banda.

Amb el seu últim disc, Blood/Candy (2010), els Posies ens demostren que encara tenen moltes coses a dir. Es tracta d'un molt bon disc, que no desmereix en absolut al costat de les seves gran obres i que conté aquesta cançó pop tan perfecta: "The Glitter Prize".

Versió d'estudi (o sigui, la del disc Blood/Candy):

Versió en directe a "Los conciertos de Radio 3":

Tot torna a començar

Amb aquesta cançó de Mishima vaig començar l'any nou, en companyia de la família i els amics. Feliç 2011!

TOT TORNA A COMENÇAR

Quan d'un cel blau del nord somriguin

núvols blancs i bufi el vent,

i els teus pulmons s'inflin com veles,

i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,

els gaigs, les garses i els mussols

refilin a l'uníson una melodia

que tens al cor, potser comencis

a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fe)

Quan recuperis tots els fragments

d'aquest naufragi que és la memòria,

d'aquests parracs ja no en direm corbates,

d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge

l'udol dels llops, convocant la lluna,

recorri en calfreds els petits cossos

dels vostres fills, és que tot

torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.

O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.

O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.