L'orfe del clan dels Zhao

"Ens hem de deixar portar pel riu de les paraules. Res d’impaciència. Escoltem amb delit. I viatgem per palaus de cent portes i boscos prohibits". Això escrivia Santi Fondevila en la seva crítica de l'espectacle L'orfe del clan dels Zhao al diari Ara. 

L'obra és una versió lliure d'un text del dramaturg xinès del segle XIII Ji Junxiang, una història de venjances en què la lleialtat s'enfronta a la traïció i en què la justícia té més valor que la vida humana. "Els personatges arriben davant de l'espectador, es presenten, i amb tota la solemnitat expliquen la seva història. A poc a poc ens hi anem submergint, anem entrant en les seves vides. És una manera diferent d'explicar una història, té un regust de fons que ens evoca escenes de Shakespeare, Sòfocles, Brecht o Mouawad", escriu el director, Oriol Broggi, en el programa de mà. 

L'orfe del clan dels Zhao és una nova producció de La Perla 29, tota una garantia de qualitat. A part de les excel·lents interpretacions de tots els actors (Julio Manrique, Pablo Derqui, Lluís Marco, Ernest Villegas, Marta Marco i Borja Espinosa), cal destacar la música en directe i les cançons a càrrec de Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), que donen una força extraordinària a molts moments de l'obra, i especialment a l'escena en què el metge ambulant Cheng Ying, interpretat magistralment per Julio Manrique, enterra el seu fill. 

"Imprescindible", acaba escrivint Santi Fondevila en el seu article que, per cert, es titula, molt encertadament, "Un espectacle que toca l'ànima".

Equilibristes

El cap de setmana passat vam anar a Mataró, al centre de creació d'arts escèniques Can Gassol, a veure Equilibristes, un deliciós espectacle per al públic adult. Amb humor i tendresa, ens explica una història d'amor i de pèrdua. Per fer-ho, es val d'un actor -Pep Farrés-, tres músics -els Amants de Lulú- i uns titelles elegantíssims.

"Aquest és, en certa manera, el punt de partida de l'espectacle: que tothom en algun moment pot caure i es pot tornar a aixecar; que en el punt on estiguem, no estem tocant de peus a terra sinó que estem en constant equilibri. Aquesta és la guspira que ens va portar a fer Equilibristes, veure que estàs penjant d'un fil, i que en qüestió de segons pots caure", afirmen Farrés Brothers en una entrevista al web del teatre de l'Aurora.

A Equilibristes, l'actor interactua amb els titelles i amb els músics, que no es limiten només a l'acompanyament musical. Tots plegats creen, més enllà d'una història, un ambient en què la màgia de les petites coses i les emocions hi troben un terreny adobat.

Aquesta producció de Farrés Brothers i cia, dirigida per Jordi Palet, es va estrenar l'octubre del 2011 al teatre de l'Aurora d'Igualada. Haurem d'estar ben atents a les pròximes representacions de l'obra: ens hem quedat amb moltes ganes de tornar-la a veure, i volem recomanar-la a tots els nostres amics i lectors!

The Chanclettes - Gold, 15 anys de TúrmixPlayback

Divertídissims (o divertidíssimes) The Chanclettes! Amb l'espectacle Gold celebren els seus quinze anys als escenaris. I nosaltres que no els havíem vist fins ara! Hi ha coses que no s'expliquen... Perquè mira que ens van agradar! Quina festa! Una hora i mitja que passa volant, volant. Amb moments memorables com el del discurs d'en Macià o l'entrevista a la duquessa d'Alba. Quin tip de riure! I la selecció musical, encertadíssima! I quin vestuari! No us ho perdeu: a la sala Muntaner fins al 15 de febrer.

Un vídeo per anar fent boca:

La festa del Tirant

D'entrada sobta l'aspecte que presenta el teatre Romea: mig pati de butaques ha estat desmuntat i en comptes d'escenari el que ens trobem és una passarel·la vermella que arriba fins les últimes files. Per allí desfilaran l'Emperador de Constantinoble (Carles Canut), el Duc de Macedònia (Mingo Ràfols), la princesa Carmesina (una Beth Rodergas que deu cantar molt bé per a qui li agradi però que com a actriu queda en evidència) o, és clar, el magnífic cavaller Tirant lo Blanc (Joan Negrié), en realitat un xitxarel·lo que les dones fan anar com volen.
Les dones són les grans protagonistes d'aquest Tirant festiu i trepidant de Calixto Bieito i Carles Santos (per primera vegada junts en un muntatge: quin gran esdeveniment!): una Emperadriu (Begoña Alberdi) vista com a fallera major, la donzella Estefania (Marta Domingo) que fa castells de sorra en biquini, una viuda reposada (Victòria Pagès) de rigorós vestit jaqueta negre i una esplèndida Plaerdemavida (Roser Camí) que brilla, per exemple, en la narració del somni fingit en què Diafebus i Estefania fan "bodes sordes". Genial Lluís Villanueva (l'havíem vist a "Plats bruts"), que ara és Diafebus ara un intrèpid reporter televisiu que captarà les últimes paraules de Tirant i Carmesina abans de morir.
Tirant lo Blanc és, segons Vargas Llosa, la novel·la total, i el muntatge de Bieito és el muntatge total. És teatre de text, en valencià antic i que és un plaer d'escoltar. És teatre musical o òpera d'avantguarda gràcies a la música de Carles Santos. És un espectacle audiovisual i escenogràfic potentíssim (el retaule final és per no oblidar-lo). I és una festa dels sentits: més enllà de la vista i de l'oïda, les flors, les verdures, la paella, el vi o les taronges espremudes ens desperten l'olfacte i fins i tot el gust: alguns afortunats del públic poden assaborir un plat de deliciós arròs o una copa de vi!
L'espectacle es pot veure al Romea fins al 9 de març.