Sonic Youth, "The Eternal"

Disc del mes, juliol-agost 2009

Els reis del noise-rock tornen a demostrar, una vegada més, perquè són això: els reis. Porten vint-i-vuit anys de carrera i han gravat, amb aquest, disset álbums, alguns dels quals es troben entre els més destacats de la història del rock: Daydream Nation (1988), Goo (1990) i Dirty (1992) són els meus predilectes.

Al llarg de bona part d'aquests anys han mantingut la mateixa formació: als tres membres de la formació original, Thurston Moore (veu i guitarra), Lee Ranaldo (veu i guitarra) i Kim Gordon (veu, baix i guitarra), se'ls va afegir, substituint els anteriors bateries, Steve Shelley. Això passava el 1986. I encara avui continuen els quatre junts, amb alguna incorporació ocasional, com va ser la del músic i productor Jim O'Rourke, baixista i guitarrista de la banda des de l'any 2000 fins al 2005, i una recent incorporació que no sabem si és puntual o serà definitiva: Mark Ibold, el que havia estat baixista dels Pavement, apareix en els crèdits i en les fotografies promocionals del nou disc dels de Nova York. Molt probablement és aquesta estabilitat, juntament amb la seva aversió a la vanitat i a l'histrionisme, allò que els permet mantenir-se en la primera línia.

Amb cançons més properes al pop, de dos o tres minuts (com "Sacred Trickster" o "Leaky Lifeboat"), i d'altres de més llargues que juguen amb el soroll i l'experimentació ("Anti-Orgasm" o "Antenna"), The Eternal es mou dins les coordenades que sempre han caracteritzat la música de Sonic Youth: entre la melodia i el soroll, entre l'ordre i el caos, entre el misteri i la revelació. Hi ha les guitarres que punxen, hi ha les afinacions estranyes. I hi ha, finalment, magnetisme i bellesa.

M. Ward, "Rave On"

Preciós, aquest videoclip de M. Ward! I és que l'home, a sobre, té el bon gust de fixar-se en una cançó del gran Buddy Holly. I en fa una versió magnífica! Està inclosa a Hold Time, el nou i molt recomanable disc d'aquest músic nord-americà anomenat Matthew Stephen Ward i que artísticament es presenta com a M. Ward.

Nick Hornby, "Tot per una noia"

Bones notícies: hi ha un nou Hornby en català a les llibreries! L'anterior, A Long Way Down, no va tenir traducció catalana. I aquest que ara ens arriba, Tot per una noia, ho fa amb un parell d'anys de retard: l'original en anglès, Slam, va ser publicat el 2007.
Tot plegat no deixa de ser sorprenent, tenint en compte que Hornby és un autor que sempre havia funcionat bé a casa nostra, amb novel·les com Alta fidelitat, Una mena de pare o Com ser bo.

"El gran tema de Nick Hornby ha estat sempre l'adolescència perpètua que afligeix tants homes, o potser tots, com afirmen algunes dones. Ara ha escrit una novel·la sobre adolescents de veritat... i és encantadora, commovedora, irònica i divertida, com tot el que ell fa", afirma el crític David Sexton en un text que trobem a la contraportada.

El que m'ha semblat més interessant de Tot per una noia és el fet que Hornby converteixi un pòster del crac de l'skate Tony Hawk en un personatge de la novel·la. Hawk és l'ídol i el confident de Sam Jones, el protagonista del relat, i sempre té respostes per a totes les preguntes del noi. Aquestes respostes, en realitat, surten de la biografia de l'skater, que Sam s'ha llegit quaranta o cinquanta vegades...

Tot per una noia és una novel·la fresca i amena, amb el sentit de l'humor que caracteritza Hornby, ideal per a emportar-se de vacances.