Ha plogut molt des dels temps del seu debut amb Fuzz Face (1987), del seu disc compartit amb Los Macana (1988) o d'aquell gran disc que és Independence (1989, a veure qui s'anima a reeditar-lo en vinil). Després de gairebé trenta anys de carrera (el grup va néixer el 1985) i catorze discos, Sex Musem s'han convertit en una de les més importants bandes de rock del continent europeu. I tot això ha passat mentre Los Coronas, el conjunt de rock instrumental en què també militen tres dels Sex Museum (el guitarrista Fernando Pardo, el baixista Javi Vacas i Loza, el bateria), han anat creixent i creixent fins a la publicació del disc Adiós Sancho (2013), que els ha portat recentment de gira a Austràlia.
El fet que Big City Lights sigui com és té molt a veure amb la gira Back to the Fuzz, que durant un any i mig va portar la banda a recuperar el seu repertori dels anys vuitanta. Això ha servit, en primer lloc, perquè Vacas i Loza, els dos components del grup que no hi són des dels inicis, agafessin "un sentido de la urgencia que no tenían pese a llevar más de diez años en el grupo", expliquen en una entrevista al Ruta 66 d'aquest mes. I ha servit, en segon lloc, segons diuen a la mateixa entrevista, per repassar les seves influències.
El resultat és un disc en què conflueixen el rock el garatge i el hard rock, que sona amb la contundència de, per exemple, els àlbums de clàssics australians com The New Christs. "Lost in Blue", "Circles in the Salt" o "Emotional Tyranny" són bons exemples del poder de les noves cançons de la banda madrilenya. Com a curiositat, han inclòs en el disc dues cançons cantades en castellà (l'únic antecendent en la història del grup és el tema "Ya es tarde" de l'àlbum de debut), "Judee Sill" i "Odio", amb resultats molt satisfactoris. Ja tinc ganes de veure com sona tot plegat en directe: el dijous 26 de juny tocaran a La [2] de l'Apolo!