Coincideix aquests dies la publicació de dos discos d'homenatge a dos dels més grans compositors de la història del pop espanyol: Carlos Berlanga (Kaka de Luxe, Alaska y Los Pegamoides, Alaska y Dinarama) i Antonio Vega (Nacha Pop). Tots dos morts més o menys recentment (Berlanga, el 2002; Vega, el 2009). I tots dos, més enllà dels grups amb què van assolir l'èxit massiu, amb unes interessants carreres en solitari.
Publicat per El Volcán Música, Viaje satélite alrededor de Carlos Berlanga és un llibre-disc amb 22 versions de cançons d'un dels genis de la Movida. Obren Fangoria amb "En el volcán", una cançó que, diuen, Berlanga va escriure pensant en Alaska. Sorprenen Bebe, que converteix "A quién le importa" en un tango, Maderita, que fan de "Llegando hasta el final" una simpàtica ranxera, o Las Lavalamps, que fusionen "Odio" amb "Hard to Explain" dels Strokes. Destaquen també les aportacions que arriben des de Granada: Napoleón Solo fan una bona revisió de "Cebras" i Los Planetas excel·leixen amb "El verano más triste". En canvi, Glamour To Kill i Afrodita no estan a l'alçada de "Bailando" i "Ni tú ni nadie", que en surten força malparades. De "Vacaciones" n'hi ha dues versions: de la que en fa La Casa Azul se'n podia esperar molt més; la de Sarassas Music (o sigui, el senyor McNamara) és carn d'horroroteca: encara no tinc clar si és una genialitat o, com diria el meu amic Kako, un "trunyo". En qualsevol cas, és impagable la transformació de l'original "vacaciones en Sodoma, ¿qué prefieres, mantequilla o Tulipán?" en "vacaciones en Chipiona, ¿qué prefieres, una morcilla o salsichón?". En conjunt, Viaje satélite alrededor de Carlos Berlanga és un disc prou interessant i que compleix amb escreix la seva funció bàsica: fer-nos patent l'enorme qualitat del cançoner de Berlanga.
De l'homenatge a Antonio Vega se n'encarrega Universal Music, amb un disc, El alpinista de los sueños, que surt el 26 d'octubre, i que poc aporta d'interessant després d'aquell ...Ese chico triste y solitario publicat per Polygram l'any 1993. Si aleshores eren gent com Ketama, Gabinete Caligari, Fangoria, Aviador Dro, Los Secretos, Pistones o Manolo Tema els que s'enfrontaven al repertori d'Antonio Vega, ara són Bunbury, Amaral, Shuarma, Marlango o Nena Daconte.
De moment ja en podem escoltar un avenç en forma d'EP amb cinc cançons. Lori Meyers fan una versió massa mimètica, per al meu gust, de "Esperando nada". Les veus i les modulacions de Nena Daconte i de Zahara cantant "Tesoros" i "Lucha de gigantes", respectivament, són de jutjat de guàrdia. Només se salven, com sempre, Los Planetas amb una versió de "Quiero estar mejor", una cançó del segon àlbum de Nacha Pop (Buena disposición, 1992). En recuperem aquí la versió original, en un vídeo d'un playback a TVE de 1981:
