30.9.13

King Khan & The Shrines, "Idle No More"

Disc del mes, setembre 2013

És innegable que King Khan & The Shrines és una de les bandes preferides de la casa. Només una dada per confirmar-ho: gairebé tots els seus àlbums han estat destacats com a discos del mes de L'Home Cactus: Three Hairs And You’re Mine (2001), Mr. Supernatural (2004) i What Is?! (2007). I, és clar, Idle No More, el nou àlbum del grup. Impossible resistir-s'hi: és un disc collonut! La llarga espera (sis anys des de l'anterior treball!) ha valgut la pena.

No ha estat un camí de roses, la carrera de King Khan & The Shrines. Han publicat (comptant un parell de recopilatoris, un minielapé i un elapé compartit amb The Dirtbombs) vuit discos, gairebé tots amb discogràfiques diferents, des de Sounds Of Subterrania, passant per Voodoo Rhythm, Vicious Circle, Hazelwood i Vice, fins arribar a la companyia que edita aquest Idle No More, Merge Records.

A Idle No More, la banda liderada per aquest canadenc instal·lat a Berlín que es fa dir King Khan es mostra en plena forma i ens regala dotze enormes composicions segons els cànons del garatge-rock, la psiquedèlia, el soul i el rhythm-and-blues. El començament, amb "Born to Die" és demolidor, i tota una declaració de principis: King Khan ha escrit moltes lletres d'aquest àlbum afectat per la mort, en aquests últims anys, de tres amics seus, entre els quals es troba Jay Reatard. La tristesa que poden contenir les lletres contrasta amb el caràcter festiu que traspua la música, amb uns vents i uns cors molt encertats. Així, es succeeixen cançons fantàstiques com "Bite My Tongue", "Thorn In Her Pride" o "Luckiest Man". A la meitat del disc arriben dues balades, "Darkness" i "Pray For Lil", però després es torna a accelerar amb la simpatia de "Bad Boy", la bogeria de "So Wild" o el ritme d'"I Got Made". Quin tros de disc!

I, com a carta de presentació, un videoclip divertidíssim:



23.9.13

Crònica del Festisurf

Primer de tot: felicitats a l'organització! L'emplaçament, l'aparcament, el so, els discjòqueis... Tot va ser molt encertat. I també la selecció de bandes!

Els primers de la nit (i que, com ells mateixos van comentar, d'aquí a uns anys podran ser recordats per haver estat el primer grup que va tocar en la primera edició del Festisurf) van ser 13th Magic Skull, de Palafrugell. Ens van sorprendre sonant i tocant molt bé, en un estil semblant al de Los Straitjackets. Van interpretar clàssics del surf instrumental ("Chicken Walk", "Batman Theme") i curioses adaptacions, també instrumentals, de "The House Of The Rising Sun" de The Animals o "Funnel Of Love" de Wanda Jackson. Per cert, el bateria del grup es va fer veure força i més, davant i dalt l'escenari, més tard, durant l'actuació de Los Coronas. Sense comentaris...

13th Magic Skull

Després va pujar a l'escenari de la platja una altra banda catalana, Los Tiki Phantoms, amb els seus vestits foscos i les seves màscares de calavera habituals. El grup format per El Bravo, El Canibal, El Jíbaro i el Beat practica un surf instrumental amb un so molt punk. Dalt de l'escenari no es limiten a interpretar les seves cançons, sinó que munten un bon espectacle, interactuant amb el públic amb tot moment. Un gran concert!

Los Tiki Phantoms

Tot un espectacle!

Després de l'escomesa irresistible de Los Tiki Phantoms, els mexicans Lost Acapulco (ja els havíem vist feia uns quants anys en un Wipe Out Weekend, a Calella) no ho tenien gens fàcil! Els va costar animar el públic. Ho van fer a la part final del seu concert, quan, curiosament, van introduir uns quants temes cantats, entre els quals cal destacar "Rey de tablistas" (segons la versió que Wau y Los Arrrghs!!! fan del "King Of The Surf" de The Trashmen) o "Demolición" (Los Saicos).

Lost Acapulco

Els mexicans en acció!

I, per acabar, el plat fort de la nit: Los Coronas. Els madrilenys ens van oferir un gran concert basat principalment en els temes del seu nou àlbum, l'extraordinari "Adiós Sancho". Van arrencar amb la cançó que dóna títol al disc, i van sonar també, entre d'altres, "Baila Lola", "Dance Danny Dance", "Rockaway Surfers" o "Fuerte Comansi". També hi va haver temps per a les versions (de Marisol, Los Brincos i The Beatles). A Fernando Pardo se'l veia tan còmode tocant la guitarra com presentant les cançons. El protagonista d'aquestes presentacions era sovint Yehven Riechkalov, el magnífic trompetista ucraïnès de la banda. El bateria, Roberto Lozano "Loza", va fer una increïble demostració de tocar la bateria dret durant tot el concert (fins i tot al ritme dels Ramones!). Javier Vacas és espectacular tocant el baix. I David Krahe fa sonar de meravella les seves guitarres... Los Coronas són uns grandíssims músics!

Los Coronas

Fernando Pardo i el trompetista ucraïnès

Javier Vacas: rock'n'roll!

En temps de crisi, és molt d'agrair que es puguin organitzar festivals gratuïts d'aquesta categoria. Esperem poder gaudir de moltíssimes edicions més d'aquest Festisurf!

19.9.13

FestiSurf Costa Brava



Una bona manera d'acomiadar l'estiu! Quatre bandes de surf-rock instrumental tocaran a la primera edició d'aquest FestiSurf, a la Platja Gran de Platja d'Aro (sector de Riuet): els catalans 13th Magic Skull i Los Tiki Phantoms, els mexicans Lost Acapulco i els madrilenys Los Coronas. I l'entrada és gratuïta! Visca!

16.9.13

Alan Bennett, "Indecències"

"-M'imagino... -va dir el senyor Forbes. 
-Què t'imagines?
-M'imagino que... s'ho deuen haver muntat.
-Perdona, què dius?
-Que s'ho han fet. Que se l'ha beneficiada.
Hi va haver un silenci dolorós. Era un camp de batalla antic... Com en deia ella, com en deia ell i si a ell se li permetia dir-ne de cap manera.
-Suposo que deus voler dir "fer l'amor". Perquè jo m'estimo més no pensar-hi.
-Ella segurament -va dir el senyor Forbes, encès pel fragor de la batalla-, deu ser una mica pendó.
-Pendó? Edward. Quan aprendràs que hi ha certes expressions que no pots fer servir?
-He sentit com la feia servir en Graham.
-En Graham és diferent. En Graham és jove, atractiu i condueix un cotxe esportiu. Té una vida descapotable i una manera de parlar que hi fa joc. Ell pot dir "tio" i "potra" i "a tope", totes les coses que diuen els joves. Tu no pots. L'altre dia et vaig sentir dir "tetes" a casa dels Maynard. Ets massa vell per dir "tetes"."

És un fragment de "L'empara de la senyora Forbes", el segon dels dos relats que formen Indecències, l'últim llibre d'Alan Bennett traduït al català, subtitulat "Dues històries indecoroses". "L'empara de la senyora Forbes" és una història d'embolics sexuals dins una família que no s'assembla gens a allò que aparenta. Bennett és implacable a l'hora de retratar els personatges i la seva hipocresia. I les dues frases finals del relat són d'antologia: "De tota manera, encara que cap d'ells no és feliç, tampoc n'hi ha cap que sigui infeliç. I així van fent."

El llibre comença amb "El rejoveniment de la senyora Donaldson". La protagonista, vídua, es guanya la vida llogant una habitació de casa seva a estudiants i representant el paper de pacient, amb malalties diverses, a les classes de medicina del doctor Ballantyne. Un dia, la parella d'estudiants que té allotjats, i que fa setmanes que no paguen el lloguer, proposen compensar els impagaments amb una representació privada per a la senyora Donaldson...

L'autor construeix les dues històries a partir de l'enginy i de l'humor, i es mostra especialment hàbil en la creació dels diàlegs. De fet, Bennett va triomfar com a guionista de sèries de televisió i com a autor d'obres de teatre abans de decidir-se a escriure prosa. En català té traduïdes també un parell de novel·les, Amb una mà al davant i l'altra al darrere i Una lectora poc corrent. Quines ganes de llegir-les!

12.9.13

Oliver Cheatham, "Get Down Saturday Night"

Divendres passat vaig veure en directe la Fundación Tony Manero al BirraSo Festival, i dissabte al matí vaig estar buscant i escoltant la cançó "Get Down Saturday Night", original d'Oliver Cheatham, que els Manero havien versionat en el concert. Al vespre, casualment, vaig entrar en una sabateria de Calella. I quina cançó, d'entre milers i milers de possibles cançons, estava sonant just en aquell moment? "Get Down Saturday Night"! Que diguin que les casualitats no existeixen! No m'he pogut estar d'explicar-ho i, sobretot, de compartir aquesta fantàstica cançó d'Oliver Cheatham...


8.9.13

BirraSo Festival 2013

Divendres

Lalo López, guitarrista de la Fundación: espectacular!
Vam arribar tard a veure Zeidun, o sigui que vam començar amb Tokyo Sex Destruction. Va ser una actuació desconcertant. D'entrada, no sé si tenien algun problema amb la formació. Al Ruta 66 d'aquest mes hi ha una fotografia del grup en què apareixen cinc components. I el guitarrista ros que ahir tocava jo no l'identifico en cap imatge de la banda. En algun moment del concert van dir que havien assajat molt poc. A més, van tenir problemes primer amb el teclat i després amb la guitarra. El guitarrista va acabar fent no se sap ben bé què amb el teclat. En definitiva, el Tokyo van començar el concert amb força energia, amb les excel·lents cançons del seu últim disc, però es van anar diluint i van acabar marxant de l'escenari sense ni tan sols acomiadar-se. 

Després, The Sweet Vandals es van trobar un ambient força fred, però poc a poc el van anar escalfant a base de soul i de funk, presentant les cançons del seu nou disc After All. La cantant de la banda, Mayka Edjole, va arribar a baixar de l'escenari i a barrejar-se entre el públic per fer-nos ballar a tots! I vam acabar corejant l'esplèndida cançó "Better Than I Am".

Amb els ànims del públic ja encesos, la Fundación Tony Manero van fer el que és habitual en ells: no decebre gens i muntar una bona festa. Els Manero són espectaculars dalt de l'escenari, i és impossible resistir-se a ballar els seus grans èxits ("Can't Nobody Love Me Like You Do", "Sube el tocadiscos", "Paquito's Way", "Sunday Disco Dawn", "United Soul"...) o les magnífiques versions que executen (en aquesta ocasió, "Get Down Saturday Night" d'Oliver Cheatham).

Els encarregats de cloure la primera jornada del festival eren Betagarri. Em van semblar un grup més d'acampades, rebrots o barraques que no pas de BirraSo. Vam escoltar quatre o cinc cançons i vam anar passant cap a casa.

En l'apartat cerveser, vaig tastar l'escocesa Punk IPA, de Brewdog, i dues cerveses catalanes: la Malta Cuvée (Cervesa del Montseny) i l'edició especial Fundación Tony Manero, una cervesa negra (és clar!) de Guineu. Totes boníssimes!

Tokyo Sex Destruction

The Sweet Vandals

Fundación Tony Manero

Dissabte

En la segona jornada ens vam perdre Perrocker, Los Fulanos, Los Chicos, The Excitements i Dr.Calypso: la pluja (covards!) i circumstàncies familiars es van conjurar perquè no féssim els seixanta quilòmetres d'anada fins al Poble Espanyol ni el seixanta de tornada fins a Malgrat de Mar. Ja ens va saber greu, ja! Espero que estarem a l'altura per a la segona edició del festival!

3.9.13

BirraSo Festival vs. Gambeat Weekend

Aquest cap de setmana coincideixen a Barcelona un parell de festivals ben interessants: el BirraSo Festival i el Gambeat Weekend.

El Gambeat Weekend arriba enguany a la seva tercera edició i es trasllada al Bikini (les dues anteriors van ser a La 2 de l'Apolo). El rock'n'roll, el garatge i la psiquedèlia seran protagonistes amb grups com els japonesos The Minnesotta Voodoo Men, els americans Shannon & The Clams, els francesos Les Playboys, els alemanys Vibravoid o els catalans Mossén Bramit Morera i Els Morts. A més, cal destacar la batalla de bandes entre The Montesas i Imperial Surfers, o l'actuació de Loss Cesáreas (components de Wau y los Arrrghs!!! retent homenatge al gran Billy Childish).


El BirraSo Festival, en canvi, s'estrena aquest any. La idea és combinar la música ("les dues nits passaran del millor soul al funk, el rock de garatge, el ska i el boogaloo en una barreja del bo i millor de la música de ball feta amb instruments orgànics", llegim a la web del festival) amb la degustació de les millors cerveses artesanes del món. En el cartell destaquen bandes com Tokyo Sex Destruction, Fundación Tony Manero, The Sweet Bandals, Los Chicos, The Excitements o Dr. Calypso. 


Es tracta, doncs, de dos esdeveniments ben atractius! Em costaria decidir-me per un o altre si no fos que ja tinc (des del mes de juny!) les entrades del BirraSo (llavors encara no sabia res del Gambeat Weekend).