Gam-Beat Weekend vs. Sintonitzza

Després d'uns àrids juliol i agost, torna el rock'n'roll a Barcelona (i, en aquest cas, a Santa Coloma de Gramenet), aquest cap de setmana, amb dos festivals molt interessants. D'una banda, la sala 2 de l'Apolo viurà la primera edició del Gam-Beat Weekend, amb Las Aspiradoras, Imperial Surfers o Wau y Los Arrghs! com a principals atractius. D'altra banda, el Parc d'Europa de Santa Coloma acollirà la sisena edició del Sintonitzza, amb The New Raemon i Atom Rhumba com a caps de cartell.

I tampoc hem d'oblidar que Figueres celebra el desè aniversari del festival Acústica, amb Antònia Font, The Pepper Pots, Manel... 

Tot plegat, per tornar-se boig! I jo que, per compromisos familiars, m'hauré de quedar a casa!

Per cert, del Gam-Beat Weekend me'n vaig assabentar gràcies al nou bloc de Raül Ruiz, ArteNeo Popular, que en quatre dies d'existència ja ha publicat 27 entrades! El seguirem amb molt de gust!

Garotas Suecas, "Escaldante Banda"

Disc del mes, juliol-agost 2011

"O Garotas Suecas é assim, como sexo pela primeira vez, o primeiro orgasmo, o primeiro amor. De corpo e alma. Quando o rock tinha soul, instantes antes de funkiar, momentos antes de distorcer. Ritmo e sentimento, R&B". Així es defineixen Garotas Suecas en el seu myspace, en què també reconeixen les influències d'artistes també brasilers com Os Mutantes, Tim Maia o Jorge Ben. "Descobrindo e reinventando tudo a nossa maneira", afegeixen.

Garotas Suecas és un jove sextet de São Paulo format per cinc nois i una noia d'entre dinou i vint-i-quatre anys. Després de l'entusiasme general causat per les seves actuacions en directe i per tres singles autoeditats, arriben al seu primer àlbum, Escaldante Banda. Publicat per American Dust Records als Estats Units i al Canadà i per Vampisoul a la resta del món, es pot escoltar al web del grup.

Escaldante Banda és un disc perfecte per acompanyar aquests dies assolellats d'estiu. So vintage i tropicalisme que prenen forma en excitants cançons com "Mercado Roque Santeiro", editada també per Vampisoul com a single, amb "Codinome dinamite", que no apareix a l'àlbum, a la cara b, "Não Se Perca Por Aí", inclosa a la recopilació de l'estiu de l'home cactus, o "Banho de Bucha", la cançó escollida per fer aquest videoclip tan simpàtic:

Mishima a les festes de Sants

Mishima han estat gravant aquest juliol el que serà el seu sisè disc als estudis de Paco Loco, amb qui ja van treballar en els seu dos anteriors àlbums, a Puerto de Santa María (Cadis). Ahir, en el seu concert a les festes de Sants, van tocar, com ja havien fet en alguna altra actuació d'aquest estiu, una cançó d'aquest pròxim disc. Va ser en el bis, i la cançó es diu "La bella ferida". Per altra banda, Mishima van tornar a fer un concert intens, elèctric i vibrant, amb el mateix tracklist, si fa no fa, que en l'actuació del passat mes de maig al Clap de Mataró. Esperem amb impaciència el nou disc!

Cançons d'estiu (2011)

Com ja havia fet en anys anteriors, us deixo una selecció de les cançons que més he estat escoltant aquest estiu. En aquest cas he optat per recopilar grups d'ara: gairebé totes les cançons són d'aquest 2011, excepte algunes de finals del 2010 i una de sola ("Pimento", dels Heavy Trash) del 2009. Els estils musicals són ben variats: el soul de Black Joe Lewis & the Honeybears o The Pepper Pots, el country de Justin Townes Earle, el rhythm and blues de Barrence Whitfield, l'indie pop d'Aias, el rock de garatge dels Doctor Explosion... També hi ha força diversitat en la procedència dels artistes (des de les Illes -Tomeu Penya i Antònia Font- a Nova York -Cults-) i en les llengües en què canten (la nota exòtica la posen Garotas Suecas, que no són sueques sinó brasileres).

01. Black Joe Lewis & the Honeybears, "Livin' in the Jungle"
02. Cults, "Bumper"
03. Antònia Font, "Islas Baleares"
04. The Pepper Pots, "Wanna Blindly Trust In You"
05. Justin Townes Earle, "Harlem River Blues"
06. The Go! Team, "Voice Yr Choice"
07. Barrence Whitfield, "It's Mighty Crazy"
08. Jonny, "Beach Party"
09. Garotas Suecas "Não Se Perca Por Aí"
10. Aias, "A la Piscina"
11. Heavy Trash, "Pimento"
12. Kings Go Forth, "High on Your Love"
13. Tomeu Penya, "Alegria"
14. Doctor Explosion, "Liar Liar"
15. Yelle, "Que Veux-Tu"
16. The Limiñanas, "Chocolate In My Milk"

Per baixar-vos la recopilació heu d'anar a l'enllaç que he posat en els comentaris. Espero que us agradi!

Mark Oliver Everett, "Cosas que los nietos deberían saber"

El doble àlbum i obra magna d'Eels, Blinking Lights and Other Revelations (2005), acaba amb una cançó titulada “Things The Grandchildren Should Know”. Explica Mark Oliver Everett en el llibre que, en una entrevista a París, una periodista francesa li va demanar si tenia fills. “Encara no. Passaré directe als néts”, va contestar ell. “Però... ¿com és possible?”, afegí l'entrevistadora.

Cosas que los nietos deberían saber és un llibre escrit amb sentit de l'humor, un llibre que en molts moments fa riure, però que també emociona, i que no només està a l'altura de l'obra musical d'Everett, sinó que a més serveix per entendre-la: “es como si -de algún modo- este libro, Cosas que los nietos deberían saber fuera, por fin, la Piedra Rosetta que decodificara la Eels way of life and way of thinking y, sobre todo, su way of feeling. La explicación y la descripción de un sonido, de una manera de sonar”, afirma Rodrigo Fresán en el pròleg.

Des dels seus inicis amb una bateria de joguina fins a un concert d'Eels al Royal Albert Hall de Londres (un escenari en què havien tocat els Beatles, els Rolling Stones, The Who, Bob Dylan, Jimmy Hendrix...), el llibre ressegueix la trajectòria musical de Mr. E, que no es pot deslligar d'una vida plena de tragèdies familiars. Tot narrat amb un estil viu i àgil. Cosas que los nietos deberían saber és un d'aquells llibres que el comences i no el pots deixar. Everett sap el que es fa. Els capítols comencen així: "Soy hijo de un humilde mecánico. De alguien dedicado a la mecánica, vaya. A la mecánica cuántica" (capítol 2); "En sexto empecé a caerle bien al marimacho de la clase" (capítol 3); "El día que acababa primaria, el director del colegio me tiró a unos arbustos en un ataque de rabia" (capítol 4). Qui es pot resistir a continuar llegint?

Homenatge a Amy Winehouse

Escoltant l'últim disc de Wanda Jackson, la reina del rock and roll, m'he trobat amb aquesta excel·lent versió del "You Know I'm No Good" d'Amy Winehouse, una de les cançons destacades del disc Back To Black (2007). Voltant una mica per la xarxa he descobert que la mateixa versió ja havia estat publicada l'any passat en un single de vinil editat per Third Man Records, el segell discogràfic de Jack White (The White Stripes).

Chuck Prophet & The Spanish Bombs: "London Calling" en directe!

Chuck Prophet, al final del concert, després
de tirar a terra la seva Squier Telecaster

Després de l'èxit del passat mes de gener al Sidecar, Chuck Prophet va tornar a Barcelona, aquesta vegada a la sala Music Hall, acompanyat dels Spanish Bombs (o sigui, el veterà Chris Von Sneidern, que, a més, va fer de teloner amb la seva acústica de dotze cordes, i tres músics joves, solvents i entusiastes) per interpretar en directe el London Calling dels Clash, una iniciativa promoguda per Houston Party a través del cicle "We Used To Party".

El tracklist del concert tothom el tenia ben clar abans de començar: des de "London Calling" fins a "Train In Vain", dinou cançons en total, en el mateix ordre que en el mític disc. La sorpresa va ser "Bankrobber", un single del 1980, que van tocar en l'únic bis que van fer Prophet i companyia.

El concert va ser impressionant des del primer moment: "London Calling", "Brand New Cadillac", "Jimmy Jazz", "Hateful"... Podies tancar els ulls i imaginar-te perfectament que estaves escoltant els Clash trenta anys enrere. Quan els obries, et trobaves un Chuck Prophet fent el paper de Joe Strummer i un Chris Von Sneidern fent de Mick Jones. Tots dos molt convincents. I sonant molt bé!

Per edat, no vaig poder veure mai els Clash en directe, i és evident que ja no els podré veure mai. Però queden les cançons, i propostes com la d'ahir a la sala Music Hall per fer-les reviure.

California vibrations

La veterana revista francesa Les Inrockuptibles publica aquest estiu un número especial dedicat als Beach Boys i a la música de la Costa Oest dels anys 60 i 70. D'entrada, trobem més de trenta pàgines dedicades a la banda dels germans Wilson: reportatges sobre els inicis del grup, sobre els discos Pets Sounds i Smile, sobre els hereus dels Beach Boys... Deu articles, en total. Tot seguit, quaranta pàgines de reportatges sobre The Byrds, Phil Spector, Love, The Doors o Tim Buckley, entre d'altres. I, finalment, el juke-box de l'estiu: una selecció dels discos més representatius del so de la Costa Oest, des de 1963 fins a l'actualitat. Realment suculent (i tot en francès, és clar!).

Encartat amb la revista ve un CD titulat Caroline Now! i amb el subtítol The Songs of Brian Wilson and The Beach Boys. Són, en total, dotze relectures de temes més aviat rars (no hi trobareu "Surfin' USA", "Little Honda", "Barbara Ann", "God Only Knows"...) a càrrec d'artistes de la categoria d'Alex Chilton, Norman Blake (Teenage Fanclub), Kim Fowley o High Llamas. De fet, es tracta d'una versió reduïda d'un disc que va publicar Marina Recordings l'any 2000 i que constava de vint-i-quatre cançons. En qualsevol cas, és una delícia. Com a mostra, aquí teniu un parell de cançons.

Paco Roca, "L'hivern del dibuixant"

De Paco Roca ja em va agradar molt Arrugas (2007), una història gràfica sobre la vellesa i l'Alzheimer. Per això, quan em vaig trobar a la botiga de Norma Comics aquesta edició en català de la seva última obra, fins al moment, no em vaig poder estar de comprar-la.  

L'hivern del dibuixant explica la història de cinc dibuixants que, en la Barcelona de l'any 1957, gosen rebel·lar-se contra l'omnipotent Editorial Bruguera i crear la seva pròpia revista d'historietes: Tío Vivo. L'hivern del dibuixant ens acosta a les vivències d'historietistes com Escobar, Peñarroya, Cifré, Conti, Giner, Vázquez, Ibáñez... i ens transporta a la Barcelona dels anys de la dictadura, de la censura, dels que havien perdut la guerra. De la mà hàbil de Paco Roca recorrem les Rambles, la plaça de Catalunya, passem per la Monumental... tot gràcies a uns extraordinaris dibuixos. "En certa manera, aquest és l'àlbum que sempre havia volgut fer", afirma l'autor. "Unir els trossos de la història a partir dels records dels dibuixants i altres persones relacionades amb l'editorial per intentar ser el més fidel possible als fets, ha sigut la part més complicada de l'àlbum, però també la més apassionant". Certament, L'hivern del dibuixant transmet tota la passió de l'autor per tots aquells tebeos "que em van fer començar a estimar els còmics".

"Alegria revisitat": un avanç

El número de juliol de la revista Enderrock inclou el CD Tribut a Antònia Font. Alegria revisitat, un tast del disc que Discmedi publicarà a la tardor amb versions dels temes més representatius del cançoner del grup mallorquí.

Alegria revisitat compta amb la participació d'artistes com Mishima, La Bien Querida, The New Raemon, Gertrudis o, a petició dels mateixos Antònia Font, Tomeu Penya. Gràcies a EnderrockTV ja podem escoltar dues d'aquestes cançons. La primera és "Productes de neteja", en una encertada versió de La Bien Querida, si més no musicalment parlant: pel que fa a la veu, aquest mallorquí amb accent castellà grinyola una mica. Per mi, ja la podia haver versionat en castellà, la llengua en què acostuma a cantar Ana Fernández-Villaverde.

La segona és una versió espectacular de l'emblemàtica "Alegria", que no sé si convencerà els fans d'Antònia Font però segur que serà molt ben rebuda pels admiradors de Tomeu Penya: