Bryan Estepa, "Vessels"

Disc del mes, setembre 2011

Que l'escena power-pop australiana ha gaudit les tres últimes dècades d'un excel·lent estat de salut és cosa ben sabuda. En donen fe grups de la talla de The Stems, The Sunnyboys, The Chevelles, The Some Loves i molts d'altres.

Bryan Estepa és un digne successor de totes aquestes bandes. Després d'haver militat en grups com Swivel i Hazey Jane, va publicar el seu primer disc en solitari amb el nom de Bryan Estepa (abans n'havia fet un altre amb el nom d'Adelaide) l'any 2006. All the Bells and Whistles ja ens va cridar aleshores l'atenció gràcies a bones cançons com "Your Best Night" o "Western Tale". Després vindria Sunday Best (2008), un altre disc molt recomanable. I aquest 2011 ens ha portat aquesta joia anomenada Vessels.

En aquesta ocasió, Estepa s'ha encarregat ell mateix de la producció del disc: "Volia fer un disc instantani, que pogués capturar el so de la banda tocant en directe (...). Simplement, imaginava els primers discos de The Band o dels Beatles, tocant tots junts en la mateixa habitació, fent aquestes cançons, i la veritat és que vaig aconseguir molta inspiració amb aquesta idea", afirma Estepa en una entrevista a Ruta 66 (núm. 285, setembre del 2011, pàg. 55).

De totes maneres, la música de Bryan Estepa va més enllà del power-pop. És cert que algunes cançons responen perfectament a les convencions del gènere ("Tongue Tied", "Instincts"), però a Vessels, com als dos anteriors discos, hi habiten reminiscències dels Byrds, els Beach Boys, Big Star, Neil Young... Des de "Won't Let You Down", la primera cançó del disc, fins a "Ball and Chain", l'última, Vessels es degusta, una vegada i una altra, amb autèntica fruïció. Vessels és pop del bo!

Fountains of Wayne, "The Summer Place"

Fountains of Wayne tenen nou disc: Sky Full of Holes. És el cinquè àlbum d'aquesta banda de power-pop formada a Nova York l'any 1996. Un disc molt recomanable, amb cançons tan perfectes com aquesta "The Summer Place": una meravella de cançó i un videoclip preciós!

Tornen Los Enemigos

Los Enemigos, uns clàssics del rock espanyol dels 90, tornaran als escenaris el 2012. En el web de la promotora Spanish Bombs han publicat aquest comunicat:

REVUELTA ENEMIGA

Nos han vuelto a expulsar. Lo llaman crisis, pero todos sabemos que nuestro sitio nunca estuvo en el paraíso. 

Aquí afuera, en nuestra orilla, tanteamos en la intemperie y despertamos otra vez. 

Somos las razas de Caín y tenemos hambre. Somos Los Enemigos y hemos vuelto. 

Josele, Fino, Chema y Manolo. Septiembre de 2011

Després de deu anys de les seves últimes actuacions en directe, tornaran per fer una sèrie de concerts especials. Pocs però ben triats, diuen. Revisant la meva col·lecció d'entrades, he recordat les dues ocasions en què els vaig veure. La primera va ser el gener del 90 a Zeleste, compartint cartell amb Los Proscritos i Dogo y Los Mercenarios. La segona va ser el febrer del 92, també a Zeleste; presentaven el disc La cuenta atrás. Tinc un molt bon record de totes dues actuacions. Esperem que en aquesta sèrie de concerts especials que anuncien passin per Barcelona!

Els Trons: garage-punk en català!

Ja tocava que escrivís alguna cosa sobre Els Trons! He anat seguint la publicació dels seus EPs de vinil amb un creixent interès i ja espero amb impaciència el que serà el seu primer LP, que està anunciat però, de moment, sense data de publicació. 

Els Trons és una banda formada per Marc Argenter (que havia tocat la guitarra en els mítics The Flashback Five) i Marcel Caballé (que, entre d'altres bandes, havia tocat amb Selenitas), que es van proposar, acompanyats de Xavi Ribas (baix) i Andreu Revilla (bateria), gravar versions de rock de garatge nord-americà, en la línia de grups catalans dels seixanta com Els Dracs, Eurogrup, Els Bonds o els Xocs, que gravaven versions de beat o R&B britànic per als segells Edigsa i Concentric. Així, en el seu primer EP, Els Trons adaptaven al català temes de Chocolate Watch Band, The 13th Floor Elevators o Music Machine.

En el seu tercer EP, la seva referència més recent, presenten "quatre versions tronadores que rendeixen tribut als seus herois del Sunset Strip '66" (segons expliquen en el seu myspace). Així, versionen els Love ("7&7"), els Turtles ("Res a fer"), els Byrds ("Feliç sense tu") i els Standells ("Jugues amb mi").

Per si us voleu fer una idea de com sonen, aquí us deixo un parell de vídeos.

Roberto Bolaño, "2666"

2666 es divideix en cinc parts, que Bolaño va indicar abans de morir que s'havien de publicar com a cinc llibres independents (voluntat que no va ser respectada pels seus editors i els hereus de l'autor apel·lant al valor literari de l'obra). Al final de la segona part, "La parte de Amalfitano", llegim:

"Una noche Amalfitano le preguntó, por decir algo mientras el joven buscaba en las estanterías, qué libros le gustaban y qué libro era aquel que en ese momento estaba leyendo. El farmacéutico le contestó, sin volverse, que le gustaban los libros del tipo de La metamorfosis, Bartleby, Un corazón simple, Un cuento de Navidad. Y luego le dijo que estaba leyendo Desayuno en Tiffanys, de Capote. Dejando de lado que Un corazón simple y Un cuento de Navidad eran, como el nombre de este último indicaba, cuentos y no libros, resultaba revelador el gusto de este joven farmacéutico ilustrado (...) que prefería claramente, sin discusión, la obra menor a la obra mayor. Escogía La metamorfosis en lugar de El proceso, escogía Bartleby en lugar de Moby Dick, escogía Un corazón simple en lugar de Bouvard y Pécuchet, y Un cuento de Navidad en lugar de Historia de dos ciudades o de El Club Pickwick. Qué triste paradoja, pensó Amalfitano. Ya ni los farmacéuticos ilustrados se atreven con las grandes obras, imperfectas, torrenciales, las que abren camino en lo desconocido. Escogen los ejercicios perfectos de los grandes maestros. O lo que es lo mismo: quieren ver a los grandes maestros en sesiones de esgrima de entrenamiento, pero no quieren saber nada de los combates de verdad, en donde los grandes maestros luchan contra aquello, ese aquello que nos atemoriza a todos, ese aquello que acoquina y engancha, y hay sangre y heridas mortales y fetidez."

2666 és una novel·la d'aquestes últimes: una gran obra, imperfecta (va ser publicada pòstumament; l'autor, en el moment de la seva mort, encara no l'havia donat per acabada), torrencial, un combat de veritat contra allò que ens atemoreix (l'eix conductor de la novel·la són els assassinats de dones, a mitjans dels anys noranta, a la ciutat fictícia de Santa Teresa, que es correspon amb Ciudad Juárez), una novel·la amb sang i ferides mortals i fetidesa. La gran obra d'un gran mestre. Les més de mil cent pàgines de 2666 m'han acompanyat aquest xafogós mes d'agost i m'han regalat impagables estones de lectura. Colossal.

Gam-Beat Weekend vs. Sintonitzza

Després d'uns àrids juliol i agost, torna el rock'n'roll a Barcelona (i, en aquest cas, a Santa Coloma de Gramenet), aquest cap de setmana, amb dos festivals molt interessants. D'una banda, la sala 2 de l'Apolo viurà la primera edició del Gam-Beat Weekend, amb Las Aspiradoras, Imperial Surfers o Wau y Los Arrghs! com a principals atractius. D'altra banda, el Parc d'Europa de Santa Coloma acollirà la sisena edició del Sintonitzza, amb The New Raemon i Atom Rhumba com a caps de cartell.

I tampoc hem d'oblidar que Figueres celebra el desè aniversari del festival Acústica, amb Antònia Font, The Pepper Pots, Manel... 

Tot plegat, per tornar-se boig! I jo que, per compromisos familiars, m'hauré de quedar a casa!

Per cert, del Gam-Beat Weekend me'n vaig assabentar gràcies al nou bloc de Raül Ruiz, ArteNeo Popular, que en quatre dies d'existència ja ha publicat 27 entrades! El seguirem amb molt de gust!

Garotas Suecas, "Escaldante Banda"

Disc del mes, juliol-agost 2011

"O Garotas Suecas é assim, como sexo pela primeira vez, o primeiro orgasmo, o primeiro amor. De corpo e alma. Quando o rock tinha soul, instantes antes de funkiar, momentos antes de distorcer. Ritmo e sentimento, R&B". Així es defineixen Garotas Suecas en el seu myspace, en què també reconeixen les influències d'artistes també brasilers com Os Mutantes, Tim Maia o Jorge Ben. "Descobrindo e reinventando tudo a nossa maneira", afegeixen.

Garotas Suecas és un jove sextet de São Paulo format per cinc nois i una noia d'entre dinou i vint-i-quatre anys. Després de l'entusiasme general causat per les seves actuacions en directe i per tres singles autoeditats, arriben al seu primer àlbum, Escaldante Banda. Publicat per American Dust Records als Estats Units i al Canadà i per Vampisoul a la resta del món, es pot escoltar al web del grup.

Escaldante Banda és un disc perfecte per acompanyar aquests dies assolellats d'estiu. So vintage i tropicalisme que prenen forma en excitants cançons com "Mercado Roque Santeiro", editada també per Vampisoul com a single, amb "Codinome dinamite", que no apareix a l'àlbum, a la cara b, "Não Se Perca Por Aí", inclosa a la recopilació de l'estiu de l'home cactus, o "Banho de Bucha", la cançó escollida per fer aquest videoclip tan simpàtic:

Mishima a les festes de Sants

Mishima han estat gravant aquest juliol el que serà el seu sisè disc als estudis de Paco Loco, amb qui ja van treballar en els seu dos anteriors àlbums, a Puerto de Santa María (Cadis). Ahir, en el seu concert a les festes de Sants, van tocar, com ja havien fet en alguna altra actuació d'aquest estiu, una cançó d'aquest pròxim disc. Va ser en el bis, i la cançó es diu "La bella ferida". Per altra banda, Mishima van tornar a fer un concert intens, elèctric i vibrant, amb el mateix tracklist, si fa no fa, que en l'actuació del passat mes de maig al Clap de Mataró. Esperem amb impaciència el nou disc!

Cançons d'estiu (2011)

Com ja havia fet en anys anteriors, us deixo una selecció de les cançons que més he estat escoltant aquest estiu. En aquest cas he optat per recopilar grups d'ara: gairebé totes les cançons són d'aquest 2011, excepte algunes de finals del 2010 i una de sola ("Pimento", dels Heavy Trash) del 2009. Els estils musicals són ben variats: el soul de Black Joe Lewis & the Honeybears o The Pepper Pots, el country de Justin Townes Earle, el rhythm and blues de Barrence Whitfield, l'indie pop d'Aias, el rock de garatge dels Doctor Explosion... També hi ha força diversitat en la procedència dels artistes (des de les Illes -Tomeu Penya i Antònia Font- a Nova York -Cults-) i en les llengües en què canten (la nota exòtica la posen Garotas Suecas, que no són sueques sinó brasileres).

01. Black Joe Lewis & the Honeybears, "Livin' in the Jungle"
02. Cults, "Bumper"
03. Antònia Font, "Islas Baleares"
04. The Pepper Pots, "Wanna Blindly Trust In You"
05. Justin Townes Earle, "Harlem River Blues"
06. The Go! Team, "Voice Yr Choice"
07. Barrence Whitfield, "It's Mighty Crazy"
08. Jonny, "Beach Party"
09. Garotas Suecas "Não Se Perca Por Aí"
10. Aias, "A la Piscina"
11. Heavy Trash, "Pimento"
12. Kings Go Forth, "High on Your Love"
13. Tomeu Penya, "Alegria"
14. Doctor Explosion, "Liar Liar"
15. Yelle, "Que Veux-Tu"
16. The Limiñanas, "Chocolate In My Milk"

Per baixar-vos la recopilació heu d'anar a l'enllaç que he posat en els comentaris. Espero que us agradi!

Mark Oliver Everett, "Cosas que los nietos deberían saber"

El doble àlbum i obra magna d'Eels, Blinking Lights and Other Revelations (2005), acaba amb una cançó titulada “Things The Grandchildren Should Know”. Explica Mark Oliver Everett en el llibre que, en una entrevista a París, una periodista francesa li va demanar si tenia fills. “Encara no. Passaré directe als néts”, va contestar ell. “Però... ¿com és possible?”, afegí l'entrevistadora.

Cosas que los nietos deberían saber és un llibre escrit amb sentit de l'humor, un llibre que en molts moments fa riure, però que també emociona, i que no només està a l'altura de l'obra musical d'Everett, sinó que a més serveix per entendre-la: “es como si -de algún modo- este libro, Cosas que los nietos deberían saber fuera, por fin, la Piedra Rosetta que decodificara la Eels way of life and way of thinking y, sobre todo, su way of feeling. La explicación y la descripción de un sonido, de una manera de sonar”, afirma Rodrigo Fresán en el pròleg.

Des dels seus inicis amb una bateria de joguina fins a un concert d'Eels al Royal Albert Hall de Londres (un escenari en què havien tocat els Beatles, els Rolling Stones, The Who, Bob Dylan, Jimmy Hendrix...), el llibre ressegueix la trajectòria musical de Mr. E, que no es pot deslligar d'una vida plena de tragèdies familiars. Tot narrat amb un estil viu i àgil. Cosas que los nietos deberían saber és un d'aquells llibres que el comences i no el pots deixar. Everett sap el que es fa. Els capítols comencen així: "Soy hijo de un humilde mecánico. De alguien dedicado a la mecánica, vaya. A la mecánica cuántica" (capítol 2); "En sexto empecé a caerle bien al marimacho de la clase" (capítol 3); "El día que acababa primaria, el director del colegio me tiró a unos arbustos en un ataque de rabia" (capítol 4). Qui es pot resistir a continuar llegint?