31.1.15

Joan Miquel Oliver, "Setembre, octubre i novembre"

Res millor que les paraules que trobem a l'inici (i a la contraportada) per explicar quina mena de llibre és Setembre, octubre i novembre:

"Les pàgines d'aquest llibre són tres mesos d'apunts al natural. J. M. Oliver es converteix en l'ombra de Miquel Riera -escalador mallorquí i catalitzador d'una pràctica esportiva molt particular, el psicobloc- amb la primera intenció de fer-li una biografia. Molt enfora d'assolir aquesta cota, el resultat és un retrat literari personal del món actual. Vida nocturna, cultural, paisatgisme, política, música, turisme, escalada, societat... Res queda fora d'aquesta anàlisi crua i espontània. Com l'ha volgut definir l'autor mateix, un llibre viscut i escrit en noranta dies",

Al llarg de les tres-centes pàgines del llibre, la prosa d'Oliver flueix fresca i atractiva. L'autor fa curioses reflexions sobre el seu descobriment de l'estètica, el particular dilema que li causà durant molt temps la nena de L'exorcista o la correcta ubicació dels anells:

"Tampoc puc evitar fixar-me en les seves mans. Sembla com si li faltassin dits, tres coma cinc a la mà esquera i sis a la dreta, o n'hi sobrassin! Què passa, és impossible. És només que du els anells als dits que no toca, al polze, a l'índex, no sé... No crec que hi hagi res a l'univers que estigui tan ben fet com una mà. Hi ha una cultura, una tradició... Si us posau els anells on us surt dels collons estau despistant el personal en qüestions antropològiques. Una mà és un cos, és una constel·lació."

Hi ha també, és clar, referències musicals, fins i tot a la seva pròpia obra ("tenc fred, em pos l'anorac i cerc al telèfon Vostè és Aquí, el darrer disc d'Antònia Font, vull comprovar si és tan dolent com diuen"). Oliver ens explica el moment en què es fa públic el final de la genial banda mallorquina i expressa les sensacions que viu en aquell moment i les idees que li passen pel cap: "De cop m'he sentit fatal, molt irresponsable, no estava gens segur d'aquesta decisió, però ja està dit i ja està fet, no hi ha marxa enrere. Fuà, estic fet pols."

Per acabar, m'han cridat l'atenció aquestes paraules a propòsit del seu anterior llibre, Un quilo d'invisible: "N'Eugènia, la meva editora, em va mirar amb cara de susto, com fa cada vegada que li vénc amb un projecte que implica ajornar la novel·la que li tenc promesa des de fa uns anys". Estic amb l'Eugènia: tant de bo que Oliver es posi les piles i ens torni a deixar meravellats, com va fer amb El misteri de l'amor, amb una altra novel·la!