Divendres 11 de juliol
La nit que obria el segon cap de setmana de festival (l'anterior havíem gaudit dels recitals de Paco Ibáñez i
Albert Pla) va començar amb la fusió de poesia i electrònica de Jansky (la poeta berguedana Laia Martínez i el músic mallorquí Jaume Reus). Una proposta prou interessant que va acabar amb una versió d'un grup rus dels anys 80 i, finalment, l'adaptació d'una rondalla mallorquina.
 |
| Laia Martínez (Jansky) |
No es va acabar d'omplir el parc de Can Muntanyà per veure els Hidrogenesse, que es van presentar explicant que en aquest festival de "Poesia i +" ells eren l'"i +". Per altra banda, per al concert del duo barceloní hauria estat preferible un espai sense cadires i, a peu dret, poder ballar les genials cançons del grup. De totes maneres, vam poder gaudir de "Fuig llop fuig", "El poder de mis tejanos", "Caballos y ponis", "No hay nada más triste que lo tuyo", "Historia del mundo contada por las máquinas" i, fins i tot, una sorprenent versió d'"Eso es el amor" ("Tú y yo / la luna y el sol / ella, él / la rosa, el clavel...").
 |
| Genís Segarra |
 |
| Carlos Ballesteros |
 |
| Hidrogenesse en acció |
Dissabte 12 de juliol
Una nit marcada per la pluja. A mig recital del poeta de Tortosa Andreu Subirats (acompanyat pel guitarrista i trompetista Diego Burián i pel percussionista Roger Blàvia) va començar a ploure. L'escenari va quedar ben moll. Mentre l'organització esperava que parés de ploure, l'Adrià Puntí va sortir amb la guitarra sota la pèrgola lateral, on es va aplegar el públic, i va interpretar un parell de cançons a pèl, sense micròfon ni amplificador. De seguida es va veure que, donades les condicions meteorològiques, aquella era una bona alternativa. I així va ser com van tornar l'Andreu Subirats i els seus músics per acabar l'actuació que havien deixat a mitges en versió "on pluja", en paraules del mateix Subirats, a qui vam veure més còmode en la curta distància que quan havia estat damunt l'escenari. En acabat ja havia deixat de ploure, i l'Adrià Puntí va pujar a l'escenari per fer, alternant la guitarra i el piano, i també sense amplificació de so ni llums, un màgic concert a la llum de la lluna i les espelmes, amb un públic rendit que va picar de mans i va cantar per acompanyar cançons com "Senyor Doctor", "El boig del telèfon roig", "Jeu" o "Ull per ull".
 |
| Adrià Puntí, sota la pèrgola |
 |
| Adrià Puntí, dalt l'escenari |
Diumenge 13 de juliol
Després d'una interessant lectura de textos a càrrec de Max Besora i David Castillo (la sessió es titulava "De William Burroughs a la contracultura"), al pati de la Fundació Palau, vam pujar al parc de Can Muntanyà per assistir a l'últim acte del festival d'enguany. L'actuació de Lydia Lunch, Esperit! i Za! va ser una gran cloenda. Uns i altres van anar pujant i baixant de l'escenari fins a confluir tots plegats en una genial improvisació final. Els atractius recitats en anglès de la nord-americana Lydia Lunch van tenir el perfecte complement en l'experimentació de Mau Boada (Esperit!) i dels Za!, uns músics amb una gran claredat d'idees, un encertadíssim ús de la tecnologia i que no dubten a combinar els estils més diversos. En conjunt, va ser una actuació d'una gran intensitat.
 |
| Lydia Lunch + Esperit! |
 |
| Za! en acció |
 |
| Lydia Lunch |
Esperarem amb molta curiositat la programació de l'any vinent. Felicitats a tots aquells que fan possible aquest excel·lent festival!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada