Certament, El cocodril i altres narracions és un títol menor dins la imponent obra de Dostoievski, en què destaquen les novel·les monumentals Crim i càstig (1866), L'idiota (1869), Dimonis (1872) i Els germans Karamàzov (1880).
Es tracta de quatre narracions que pertanyen a l'etapa de joventut de l'escriptor rus, anteriors totes quatre a la redacció de Crim i càstig, i de marcat accent satíric.
L'última d'aquestes narraccions, "El cocodril", comença amb aquesta nota de l'autor: "Narració verídica de com un senyor de certa edat i bona presència fou engolit tot sencer per un cocodril, sense deixar ni rastre, i del que en va resultar, de tot plegat". La narració està a l'alçada del que prometen aquests mots; com és d'esperar, l'interès rau en "el que en va resultar, de tot plegat". Un relat magnífic, tot i que ha restat inacabat. Segur que a Pere Calders li devia encantar!
Completen el volum els relats "Un episodi vergonyós", en què un conseller oficial s'emborratxa en la festa de casament d'un subordinat a la qual no havia estat convidat; "Bobok", també amb un embriac com a protagonista, que en aquest cas acaba en un cementiri escoltant com els morts parlen des de l'interior de les seves tombes; i "L'esposa d'un altre i el marit sota el llit", que, com indica el títol, és una història d'embolics sentimentals, amb un dona jove, bonica i adúltera i el seu marit gelós i patètic com a protagonistes.
És una obra menor, però llegir Dostoievski sempre és un plaer.
