Los Negativos (dijous 11-06-09, 21.30 h., sala [2] de l'Apolo, Barcelona)Los Negativos han aprofitat la recent edició de Dandies entre basura, un disc que recull cançons gravades entre els anys 1986 i 2008, per fer una petita gira que finalment els va portar aquest dijous a la seva ciutat. Si a l'estudi són els mateixos de sempre, als escenaris només van pujar Carles Estrada i Alfredo Calonge, acompanyats de tres músics més. El repertori va ser de luxe. Van començar amb tres cançons de Piknik Caleidoscópico ("Viaje al norte", "Habitación realmente pequeña" i "Cansados y decaídos"). A partir d'aquí, van anar alternant més cançons del seu mític primer disc, com "El club del cerdo violeta" o "No soy yo (la psicoastenia)" amb algunes de les recuperades en el seu nou disc, com "Las calles vacías" o "Creación instantánea". Just al mig del concert va arribar un meravellós moment acústic amb "Parque portugués", "¿Quién aplastó la mariposa?" i "Cigarras panameñas", i després d'aquestes tres va esclatar "Bagdad": tres minuts de felicitat pop en una postal de finals dels 80, quan encara érem teenagers... Al llarg del concert van anar desfilant per l'escenari diferents convidats, vinculats a la història de la banda.
D'altres, com Valentí Morató, el bateria original, s'ho miraven des del públic. Amb "Sacerdotisa de la carne eléctrica" van arribar al final del concert. Però encara ens esperaven un parell de bisos, amb dos clàssics imprescindibles de la banda com "Graduado underground" i "Moscas y arañas", una versió de "Shake Some Action" (en homenatge als seus admirats Flamin' Groovies) i, finalment, "1, 2, 3, luz roja", una de les poques visites al segon álbum del grup, 18º sábado amarillo (1987). Nostàlgia a cabassos. Un gran concert.
The Staggers (dijous 11-06-09, 23.15 h., sala Sidecar, Barcelona)La casualitat va fer que, a l'entrada de l'Apolo, ens donessin un flyer que anunciava un concert dels Staggers al Sidecar. Així que, sortint de veure Los Negativos, ens en vam anar cap a la plaça Reial. Els Staggers són una banda austríaca que fa poc em va recomanar l'amic Junior Serrandez. Fanàtics del garage-punk més llardós (es declaren incondicionals dels recopilatoris de les sèries "Back From de Grave", "Las Vegas Grind" i "Teenage Shutdown"), practiquen un rock-and-roll primitiu i salvatge en la línia de bandes actuals com els valencians Wau y Los Arrrghs!, els americans The Neanderthals o els asturians Doctor Explosion.
Precisament als estudis Circo Perrotti que Jorge Explosion té a Gijón han gravat els Staggers el single que divendres presentaven, titulat "No como tu". El concert va ser la bomba: tres quarts d'hora de festa salvatge i de ballar sense parar gràcies a un grup que sonava de collons i a un cantant, Wild Evel (Evelio el Salvaje a la contraportada del single), que és tot un showman. I van versionar "One Ugly Child", aquell tema de Larry Bright, de 1960, que ja tocaven en la seva època els Downliners Sect i que els Doctor Explosion van rebatejar "Eres feo chaval". Ja ho veieu: hi ha moltes connexions entre Àustria i Astùries...En definitiva, una nit rodona.
.jpg)
