16.10.11

Alice Munro, "Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni"

"Ell esquiava per fer exercici, però mai no anava més enllà dels aiguamolls. Feia voltes sense parar al camp de darrere la casa quan el sol es ponia i tenyia el cel de rosa sobre un paisatge que semblava vorejat per onades de glaç blau. Comptava les voltes que feia i després tornava a la casa enfosquida i engegava la televisió per sentir les notícies mentre sopava. Normalment preparaven el sopar plegats. Un d'ells preparava les begudes i l'altre encenia el foc, parlaven de la feina d'ell (estava escrivint un estudi sobre els llegendaris llops noruecs, especialment el gran llop Fenris que s'empassa Odin a la fi del món) i del que la Fiona llegís, i del que havien pensat durant el dia que havien passat a prop però separats. Aquell era el moment d'intimitat més alegre, tot i que també hi havia els cinc o deu minuts de tendresa física just després de ficar-se al llit: una cosa que no gaire sovint acabava en sexe però que els confirmava que encara n'existia la possibilitat."

Fiona i Grant s'han jubilat i viuen els moments més plens, serens i feliços de la seva llarga i tortuosa vida matrimonial. El que no saben encara és que d'aquí a poc temps a la Fiona li diagnosticaran alzheimer. El fragment pertany a “Lluny d'ella”, l'últim dels nou relats que formen Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni. Un llibre que, publicat originalment en anglès el 2001, quan l'escriptora tenia 70 anys, ha tardat deu anys a tenir traducció en català.

El títol del llibre és, dèiem, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni (és també el títol del primer relat). De totes maneres, per descriure més bé el que és el llibre, hi hauríem d'afegir dos substantius més: malaltia i mort. Efectivament, en tots els relats trobem persones malaltes (esclerosi, càncer, alzheimer) o persones que perden o han perdut éssers estimats (un fill, un amic, la dona). Persones que afronten aquestes situacions amb serenitat o amb frustració, amb perplexitat o amb ràbia. Amb naturalitat. Munro els retrata magistralment, tant dones (la majoria) com homes, amb les seves inseguretats i contradiccions, amb les seves ganes de viure o de deixar de viure.

I és que, com va indicar el jurat del Man Booker International Prize (en un text que trobem reproduït a la contraportada del llibre), "Alice Munro dóna a cada un dels seus contes la fondària, la intel·ligència i la precisió que molts novel·listes aboquen en l'obra de tota una vida".

Massa felicitat, que vaig ressenyar fa uns mesos i que em va introduir en l'univers literari de Munro, ja em va semblar un llibre magnífic. Però Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni potser fins i tot el supera, si és que això és possible. Un llibre extraordinari, molt i molt recomanable.