24.7.08

John Fante, "Llenos de vida"

Amb Llenos de vida Anagrama enllesteix la publicació de les vuit novel·les que va escriure John Fante. En aquest cas el protagonista no és Arturo Bandini ni Henry Molise (els dos àlter egos emprats per l'autor en les seves obres anteriors), sinó el mateix John Fante, que se'ns presenta com un guionista de la Paramount, autor de tres novel·les i a punt de ser pare per primera vegada.

Tot i que no arriba al nivell de Pregunta-ho a la pols o Espera la primavera, Bandini, Llenos de vida és una novel·la gens menyspreable que pot agradar tant als adeptes de l'escriptor nord-americà com a aquells que s'hi acostin per primera vegada. L'episodi del viatge amb tren del protagonista amb el seu pare és memorable!

I ara haurem d'esperar a veure si Anagrama es decideix a traduir també els dos reculls de contes de Fante: Dago Red i The Big Hunger.

23.7.08

Joan Miquel Oliver, "Hansel i Gretel": el videoclip

Si la cançó ja ens va agradar moltíssim, el videoclip no desmereix. És fidel a l'estètica del programa de televisió "Colors en sèrie", per al qual va ser creada la cançó, i té uns efectes especials espectaculars, molt millors que els de Matrix!
El podeu visualitzar a pantalla completa: la qualitat d'imatge és molt bona!



21.7.08

Summercase 2008

Vaig anar al Summercase el dissabte, amb la Maria i l'Assumpta. Ens vam equivocar de dia? Segurament, sí: sembla que Blondie i Grinderman (que havien tocat el dia abans) van guanyar els Sex Pistols i les Breeders per golejada! A més, divendres el recinte del festival no va estar tan infestat de gent com dissabte. I encara sort que hi havia competència: en Bruce al Camp Nou, el FIB...

Antònia Font no van tenir el seu dia. A les sis de la tarda i amb el sol de cara, el Joan Miquel Oliver visiblement molest per problemes tècnics... Una cançó tan gran com "Alegria" va sonar a poca cosa. La millor basa dels mallorquins en directe és "Astronauta rimador": aquí sí que assoleixen importants cotes d'intensitat! I "Wa Yeah" és la perfecta cançó per un final de festa.

Los Campesinos! són gal·lesos, són molt jovenets i tenen un bon directe amb què saben fer-se seu el públic. Van tocar bona part de les cançons del seu recent àlbum de debut. A destacar "My Year In Lists", "Death to Los Campesinos!" o, en la recta final del concert, la celebradíssima "You! Me! Dancing!". El públic els va acomiadar corejant el nom del grup.

Els Sex Pistols van ser fidels a ells mateixos i van demostrar que continuen essent "la gran estafa del rock-and-roll". Estèticament lamentables: en Johnny Rotten més que un punk semblava un pallasso. Tot i això, només per poder escoltar "God Save The Queen" i "Anarchy in the UK" interpretades pels seus creadors ja va valer la pena. La llàstima: que ens vam perdre els Raveonettes.

Los Planetas van fer més o menys el mateix concert que l'any passat al Primavera Sound. Una primera part més tranquil·la amb cançons de l'últim disc i una segona part més animada recuperant els clàssics de la banda. En aquesta ocasió, però, a la meitat de l'actuació van presentar un parell de temes nous, que sembla que segueixen el camí obert amb La leyenda del espacio. Visca Los Planetas!

També vam veure el final dels Stranglers (van acabar amb "No More Heroes"; poc abans havien tocat el "All Day and All of the Night" dels Kinks) i, asseguts (no massa còmodament) a quilòmetres (o potser no tant) de l'escenari, vam sentir fragments dels concerts de Shout Out Louds, Kings Of Leon, CSS i Kaiser Chiefs. Ah: i vam veure l'home aranya (foto).

Altres consideracions: a diferència del Primavera Sound, no s'aprofita tot el recinte del fòrum: només tres escenaris i una sauna on punxen els djs. Mala cosa. Massa gent a tot arreu. Molt millor el Primavera. I mil vegades millor un concert a l'Apolo! Al cap i a la fi, deu hores de concerts (poc després de les sis de la tarda començaven Antònia Font i a dos quarts de cinc de la matinada acabaven Los Planetas) són per acabar boig!

18.7.08

Arto Paasilinna, "El bosc de les guineus"

Feia temps que l'Assumpta i la Clara em recomanaven aquest autor finlandès. La seva anterior novel·la publicada en català, El moliner udolaire, va ser finalista del Premi Llibreter 2004, tota una garantia. Finalment, la Clara em va deixar El bosc de les guineus i m'hi vaig capbussar. És d'aquelles novel·les que es llegeix en un tres i no res.
El bosc de les guineus m'ha fet pensar en les obres d'un altre creador finlandès: el cineasta Aki Kaurismäki, que ha dirigit pel·lícules memorables com La vida de Bohemia (1992), Nubes pasajeras (1996) o Un hombre sin pasado (2002). Tenen en comú el gust pels personatges marginals, pels episodis sorprenents i per la barreja d'humor negre i tendresa en les seves creacions.
D'altra banda, la novel·la de Paasilinna té aquella ironia amarada de vodka tan pròpia dels clàssics russos (Gogol, Dostoievski), o regada de cervesa en les pàgines d'autors txecs com Hasek o Hrabal. Un exemple, extret de la primera pàgina d'El bosc de les guineus:
"Des del finestral, el Juntunen mirava cap al parc il·luminat pel sol primaveral. Els escombriaires municipals rastellaven sense pressa les fulles podrides d'auró de la tardor anterior en petits monticles que un ventijol malèvol s'encarregava d'escampar un altre cop per tot el parc. D'aquesta manera, els treballadors no s'havien de preocupar per quedar-se a l'atur."
En fi, m'he quedat amb ganes de llegir més novel·les d'Arto Paasilinna. De moment, però, dels més de trenta títols de l'autor només n'hi ha dos traduïts en català, i dos més en castellà. L'últim, Delicioso suicidio en grup, promet.

1.7.08

Superherois a les platges

Com m'agrada la campanya de neteja a les platges de l'Ajuntament de Barcelona! Quina alegria voltar per la ciutat i veure aquests preciosos cartells penjant dels fanals! De fet, es tracta de petits còmics que s'inspiren en les historietes clàssiques de superherois. En aquest cas, els protagonistes són el Supernoi Net, que vola damunt d'una llauna de refresc fins que la diposita en un contenidor, el Salvador de la Platja, que lluita contra una burilla gegant que acabarà a les escombraries, la Protectora de la Sorra, que s'ocupa d'un bric de suc de fruita, i la Noia Meravella, que es desfà d'una pell de plàtan.